El candidat de Junts x Catalunya (JxCat) a paer en cap (alcalde) de Lleida, Toni Postius, va molt embalat i en aquesta campanya electoral no para de dir disbarats i mentides per intentar aconseguir vots. La seva proposta estrella és que la ciutat, que actualment té 140.000 habitants, passi a ser la segona capital de Catalunya i, a través d’una agressiva política urbanística, assoleixi els 200.000 habitants.
El problema és que Toni Postius té estrets vincles familiars amb un dels principals promotors immobiliaris de la ciutat, Antoni Robert (“el Tito”), un dels grans afavorits per la seva gestió, durant els últims quatre anys, com a tinent d’alcalde d’Urbanisme de la Paeria. Aquesta relació aixeca tota mena de suspicàcies, en especial entre els damnificats pel gran polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans, que es carregarà la fèrtil horta de Lleida i on “el Tito” hi té interessos especulatius directes.
Toni Postius va exposar els seus “deliris” de grandesa en el dinar que va fer, divendres passat, amb un grup d’empresaris. Aquest acte electoral va comptar amb la presència i la benedicció de l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, el “pare” del procés independentista que, com a conseqüència, va provocar una massiva fugida d’empreses i de dipòsits bancaris de Lleida a l’Aragó.
Es penja medalles que no li toquen
Però és que, a més, Toni Postius no para de dir “boles” i de penjar-se medalles que no li toquen. Per exemple, assegura que ha desbloquejat un nou sector residencial entre els barris de Balàfia i Pardinyes, quan aquest projecte ja estava previst en el Pla Urbanístic de la ciutat des de l’any 1999. També presumeix d’impulsar el nou sector industrial de Torre Solé, que és un projecte desbloquejat des de l’any 2019 per l’anterior govern municipal socialista.
Un altre dels suposats “èxits” que s’adjudica Toni Postius és la construcció d’una nova terminal d’autobusos, al costat de l’estació de Renfe. No obstant això, el candidat de JxCat amaga informació, ja que els terrenys on s’ha d’ubicar la nova estació no són de titularitat pública i, mentre no es resolgui l’operació de compra als seus propietaris, no es pot construir. Per postres, el projecte original, que data de l’any 2013, tenia un cost d’11 milions d’euros, que ara ha augmentat escandalosament fins als 43,6 milions.
Lleida és l’única gran ciutat de Catalunya que no té cap parc comercial, després del boicot actiu que Toni Postius ha fet des de la Paeria al projecte de Torre Salses. Com a alternativa, el candidat de JxCat proposa la construcció d’un gran espai comercial en els terrenys que té Adif a l’estació ferroviària.
Però aquest Pla de l’Estació està farcit de “forats” i d’interrogants que posen en dubte la seva viabilitat econòmica, a causa de les costosíssimes obres que caldrà fer. Un cop més, Toni Postius fa “volar coloms”, ja que el projecte, que compta amb l’oposició frontal dels veïns del barri de Pardinyes, no es pot portar a terme fins que no s’hagi aprovat definitivament la necessària modificació del Pla General d’Ordenació Urbana de la ciutat.
Miquel Pueyo, còmplice
Els “deliris” i “patinades” del fins ara tinent d’alcalde d’Urbanisme deixen molt tocat el paer en cap Miquel Pueyo (ERC), que forma govern municipal en minoria amb JxCat. Obligat pel pacte amb els exconvergents, Miquel Pueyo es deixa arrossegar per les polèmiques i conflictives decisions que pren Toni Postius, que tenen la perillosa característica d’afavorir determinats interessos empresarials en detriment d’altres.
En especial, l’aposta pel futur polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans, que es convertirà en el més gran de Catalunya, implica un gran desgast per Miquel Pueyo, que aspira a la reelecció. Per fer que prosperi aquesta gravíssima tupinada urbanística i mediambiental, Miquel Pueyo ha intentat involucrar-hi el conseller de Territori de la Generalitat, Juli Fernández, que és qui, en tot cas, hi ha de donar llum verda.
L’actual equip de govern de la Paeria ha fet emprenyar els veïns del barri de Pardinyes amb l’enderrocament de les històriques sitges de gra, on hi havien fet niu una de les colònies més importants de cigonyes de Catalunya, que és una espècie protegida. En el terreny que ha quedat aplanat, la Paeria hi té prevista la construcció d’un centre per a l’acollida dels treballadors eventuals que arriben a Lleida durant la temporada de recollida de la fruita.
