La Creu Roja va atendre 591.266 persones a Catalunya el 2022, de les quals 157.656 estaven en situació extrema de vulnerabilitat; és a dir, un 31% més que el 2019. Es tracta de la xifra més alta dels darrers quatre anys, derivada de la pandèmia de la covid-19, el canvi climàtic i el conflicte d’Ucraïna. En el marc de la presentació del balanç del darrer any, el president de la Creu Roja, Josep Quitet, també ha explicat que el 57% de les persones ateses en el mateix període eren dones.
Durant els darrers anys l’entitat ha detectat un creixement de la pobresa estructural aguditzada a causa de diferents factors. Així, tal com ha insistit Quitet, més de 150.000 persones van rebre suport per cobrir necessitats bàsiques d’alimentació, higiene, material escolar o ajuts per fer front als subministraments. De fet, el president de la Creu Roja ha afegit que bona part d’aquestes persones “tenen família i gent a càrrec”, una situació que els porta a pensar que la xifra podria ser en realitat d’unes 200.000 persones.
Davant aquesta situació, l’organització ha posat en marxa el pla Creu Roja Reacciona, una resposta “directa, immediata i propera” davant la crisi per fer front a les creixents necessitats de la població en un context d’increment continuat dels preus de béns i serveis bàsics. Només a Catalunya s’hi han destinat més de 800.000 euros procedents de fons propis, i s’ha fet una crida per captar-ne de privats i públics. L’objectiu és oferir una atenció integral a les persones en situació vulnerable, “no només cobrint les seves necessitats més immediates”, sinó “promovent-ne la recuperació de l’autonomia econòmica i personal”.
En aquesta línia, la Creu Roja ha implementat programes d’ocupació i d’inserció laboral a través dels quals s’ha atès 7.070 persones, de les quals 2.051 han estat inserides en el mercat laboral. La coordinadora de l’organització, Anna Sabaté, ha assegurat que el perfil de persones que venen a demanar una ajuda bàsica és “molt variat”. Poden ser “treballadors pobres, que tot i tenir una feina no arriben a final de mes”, i persones que treballen, però “l’increment dels preus de consum fa que hagin de venir a l’entitat”. “No seria un marge de pobresa estructural, sinó persones que entren i surten del sistema, perquè aquest ofereix prestacions que en un moment determinat poden satisfer aquestes necessitats”, ha conclòs.
