El president Joan Laporta es va esborrar de la roda de premsa de més transcendència patrimonial, econòmica i financera de la història del FC Barcelona amb l’única finalitat de no carregar amb el monstruós embús d’afirmar que el nou Palau Blaugrana està inclòs a l’acord de finançament subscrit per la directiva blaugrana el 24 abril passat.
La papereta, que podria tenir conseqüències legals greus per als protagonistes, la van haver d’afrontar un trio d’actors secundaris, una mena de cimbell, integrat pel vicepresident econòmic Eduard Romeu i dos executius, la directora corporativa, Maribel Meléndez, i el director financer, Manel del Río, que van haver de respondre, sense cap convenciment, concisió, claredat ni arguments a la pregunta clau del dia sobre si dins dels 1.450 milions d’euros finals tancats amb els inversors sota el concepte Espai Barça estaven realment contemplats els 420 milions del Palau aprovats en el seu dia en assemblea i referèndum.
Les respostes, que es van interpretar en un sentit afirmatiu, van sonar, en qualsevol cas, vagues, tramposes i gens creïbles, sobretot amb les xifres aïllades i les partides referenciades al llarg de la confusa i borrosa exposició, en cap cas acompanyada d’alguna cosa tan senzilla i elemental com un quadre de costos on, una vegada enumerats els conceptes i el pressupost de cada partida, el sumand donés com a resultat una xifra exacta de 1.450 milions.
La cerimònia de la confusió va començar amb el que va dir Eduard Romeu sobre la devolució dels 180 milions dels crèdits de Goldman Sachs que “estan inclosos en l’operació”. Després va parlar de més de 100 milions d’interessos en els trams més curts i una mica més de 200 milions per a contingències que s’havien de sumar als 900 milions de la reforma de l’Spotify i els 170 milions per a la resta de l’Espai Barça. Quan va arribar el torn de preguntes centrades en aquesta qüestió concreta, la del Palau, va resultar que, sobre la base de les peregrines explicacions de la taula, els interessos ja quedaven fora dels 1.450 milions i dels 200 milions per a contingències, ja que la idea era no gastar un sol euro d’aquestes partides per fer entrar amb aquests fòrceps financers impossibles un Palau que aquesta junta de Laporta mai no ha volgut construir ni construirà.
La finalitat d’aquest teatret muntat per desorientar encara més la premsa, amb un contingut absolutament inintel·ligible fins i tot per als economistes, era impedir tant sí com no que la premsa propagués la versió real sobre els 1.450 milions signats, on no es contempla la despesa del nou Palau.
La sensació que finalment va deixar la roda de premsa entre els mitjans presents va ser haver estat víctimes d’una insultant i descarada maniobra per part de la junta de Laporta de posposar fins on sigui possible aquest titular inevitable sobre la impossibilitat de fer front al mandat assembleari pel qual diversos socis contemplen plantejar una impugnació tant bon punt hi hagi la constància que Laporta no està per la tasca de donar-li compliment construint el Palau Blaugrana.
A contracor, la versió oficial al web va deixar per a la posteritat un paràgraf que ben aviat serà posat en ridícul, quan apareguin i es filtrin els documents reals de l’acord d’aquests 1.450 milions tancats amb Goldman Sachs, JP Morgan i dues desenes d’inversors: “El finançament contempla la totalitat de l’Espai Barça, que inclou l’Spotify Camp Nou, el Palau Blaugrana i el Campus, per un total de 1.450 milions d’euros. D’aquest import, aproximadament 1.070 milions d’euros corresponen a l’Spotify Camp Nou i al Campus. La diferència queda disponible per a la inversió al Palau i altres zones de l’Espai Barça, segons l’aprovació dels socis i les sòcies”.
Gairebé una afirmació, frenada per aquest concepte d’inversió al Palau i altres zones. Una versió completament diferent de l’oferta no fa ni dos mesos per Kroll Bond Rating Agency (KBRA), l’agència de rating encarregada d’analitzar l’operació i de qualificar el deute”. Una agència a qui la directiva ha prohibit expressament fer pública aquesta nota, que va baixar de BBB+ a BBB a penes fa dos mesos.
D’acord amb la primera avaluació de KBRA, sobre un crèdit de 1.500 milions, les partides eren les següents: 850 milions per a la reforma del Camp Nou, 23 milions de fee de Limak, 36 milions per al Campus Espai Barça, 145 milions per tornar el crèdit pont avançat, 150 milions per a contingències, 32,2 milions de costos de l’emissió de bons, 97,2 milions per a altres fases de l’Espai Barça, 35 milions d’altres costos de construcció i 131,6 milions d’interessos. Una assignació de costos ben diferent de la nebulosa fabricada a la roda de premsa d’ahir i a anys llum de la versió original aprovada en assemblea i referèndum pels socis: Futur Camp Nou (900 milions), Nou Palau Blaugrana (420 milions), Urbanització/Campus (100 milions), Inversions MPGM (60 milions), Estadi Johan Cruyff (20 milions).
De les versions cap no té un final feliç per al FC Barcelona, que ha viscut aquesta setmana el terrible impacte de tres de les projeccions més ombrívoles sobre el seu futur, la primera derivada del desarrelament d’aquesta junta amb relació als socis abonats, als que ha convidat a no pujar amb l’equip a Montjuïc en un avenç de la inevitable i dolorosa pujada d’abonaments que els espera després de les obres. La segona, com a resultat d’aquesta posada en escena mediàtica, a mig camí entre frivolitat, la presa de pèl i la sublimació de l’opacitat i de la manca de transparència, destinada únicament a impedir la impugnació social d’un acord de finançament que no contempla la construcció del nou Palau Blaugrana. I la tercera, la consulta als socis sobre com contemplen el futur de model de propietat, oferint entre les possibles respostes la conversió del club en una societat anònima.
Res no és casual en aquesta successió d’oportunes i deliberades actuacions mediàtiques, ja que una notícia busca tapar l’altra, i així successivament, per evitar que el barcelonisme pugui reflexionar sobre una realitat que, si no l’hagués protagonitzat qualsevol altre president i qualsevol altra junta diferent de la de Laporta, ja hauria estat pasturada d’un vot de censura com a mínim.
Que ahir s’anunciés també el tancament definitiu de Barça TV només és un senyal més, el primer significatiu, de la paràlisi que aviat afectarà la resta del club per falta de recursos, patrocinadors i sobretot perquè la prioritat de la junta de Laporta no camina en paral·lel, sinó en direcció oposada als interessos i necessitats del club.
