Només el 34% dels abonats actuals del Camp Nou podran continuar veient els partits del Barça a l’estadi Lluís Companys la temporada que ve, si finalment s’acaben concretant els plans i les expectatives del trasllat dels partits del primer equip. La directiva de Joan Laporta no ha respectat, en aquest sentit, la proporció actual de l’estadi blaugrana, on els abonats ocupen el 80% de l’aforament.
A la roda de premsa de presentació del pla de conversió d’abonaments per a la campanya a l’exili, la vicepresidenta Elena Fort no va donar explicacions, ni la premsa va demanar-se-les, en aquest sentit, limitant-se a anunciar que està previst ubicar a la graderia de l’estadi de Montjuïc 27.385 abonats sobre un total de 49.472 places, cosa que significa, finalment, una reducció del 80% al 55% en relació amb la distribució històrica dels socis l’estadi blaugrana.
Un dels factors que ha mogut la junta directiva a modificar aquesta simetria és el rebuig majoritari dels socis a moure’s del seu espai natural i de confort, unit a les poques ganes d’il·lusionar-se amb una migració que serà incòmoda i poc atractiva. Una enquesta realitzada pel mateix club fa menys d’un any va revelar que un 70% dels socis mostraven la seva inclinació a no renovar l’abonament de la temporada de Montjuïc, molt menys amb els preus anunciats que, en conjunt, són força més cars del que és habitual.
La directiva de Joan Laporta s’ha tret de la màniga la facultat de suprimir la condició de soci-abonat i inventar-se una nova categoria de passi de temporada obert preferentment als socis abonats actuals, encara que a un preu que ja s’ha denunciat pels socis com a abusiu. Davant d’aquest buit normatiu, és la primera vegada a la història del club, des que es va construir el Camp Nou el 1957, que el percentatge d’increment dels abonaments no s’aprova a l’assemblea ordinària.
És més que discutible, segons alguns socis, la decisió unilateral de Laporta d’acordar preus que no s’equiparen amb les quotes aplicades a les localitats del Camp Nou, imaginativament modificades amb el poc ingenu pretext que les seccions i pastilles del Lluís Companys no s’equiparan exactament amb la mateixa distribució de seients.
En el procés d’adaptació han aparegut sis seccions en total -Gol Nord (723 €), Gol Sud (723 €), Còrner Nord (905 €), Còrner Sud (905 €), Lateral (1.002 €) i Tribuna (1.738 €)- que no serien tan complicades d’assimilar si, com en aquest cas, la directiva no hagués aprofitat l’oportunitat per inflar els preus en un percentatge estimat en un 50%, aproximadament.
Una barbaritat que ha aixecat enrenou a les xarxes, almenys en els pocs fòrums on encara queden socis del Barça amb un cert sentit del seu legítim dret que es respectin els estatuts o, com en aquesta situació excepcional del trasllat a Montjuïc, que el sentit de servei i atenció prioritari als socis es tradueixi en el millor tracte i facilitats perquè el nombre més gran de socis pugui seguir animant l’equip. Al contrari, sabent que només el 30% dels socis consultats tenien la intenció de renovar l’abonament de la temporada de Montjuïc, afegir a aquesta pèssima estadística un augment salvatge del preu dels abonaments només es pot interpretar com una maniobra conscient i deliberada per foragitar els pocs abonats lleials i predisposats a seguir l’equip al Lluís Companys i on calgui.
La finalitat no pot ser altra que disposar del nombre més gran de localitats alliberades per destinar-la al mercat turista i així obtenir un benefici més gran de la demanda d’entrades a través d’operadors turístics, agències i venda digital. La renda d’un seient lliure al llarg de la temporada, que pot estar disponible fins a 30 partits, pot multiplicar-se per set o més vegades el seu valor amb relació a la del mateix seient adjudicat a un abonat. Les directrius de la junta de Joan Laporta no deixen dubtes sobre quines són les seves veritables intencions en aquesta nova era de l’Espai Barça que encara ha d’arribar, un progressiu i imparable augment de la quota d’abonament, que arrenca ara amb la pujada a Montjuïc i es rematarà quan arribi el moment de tornar a un estadi renovat i modernitzat, completament cobert i amb més i millors serveis que mai, amb una pujada rècord del preu.
La pujada aplicada és dissuasiva, només pretén reduir les expectatives de la presència de socis abonats a Montjuïc i, novament, saltar-se els estatuts sense cap mena de recapte. Pel que fa a fixar l’increment anual dels abonaments, l’article 20.4 sobre les atribucions de l’assemblea diu el següent: “Fixar la quantia de les quotes ordinàries o d’entrada per als socis, llevat que la modificació tingui únicament la finalitat d’establir el seu valor, per aplicació, com a màxim, del percentatge de variació de l’índex de preus de consum (IPC), des de l’última modificació”.
Que els estatuts no contemplin la conjuntura extraordinària d’un trasllat a Montjuïc no suposa ni valida que, de manera arbitrària, com ho ha fet la directiva de Laporta, s’imposi una elevació veritablement fora de l’abast de moltes famílies que amb prou feines poden mantenir dos o tres abonaments com és relativament freqüent a la comunitat barcelonista.
El maltractament de la junta es completa amb l’ajornament de la reducció dels abonaments pel Seient Lliure a la temporada 2024-25 i l’anul·lació del mateix Seient Lliure la temporada de Montjuïc. Per tot això, la possibilitat que hi hagi socis disposats a instal·lar-se al Lluís Companys la temporada que ve es reduirà a la mínima expressió. Caldrà veure si, davant d’aquesta situació, no hi ha cap via de reclamació o protesta dels socis que s’han sentit atropellats per aquesta maniobra realment imprevista i impròpia d’una directiva que, a aquest pas, aviat anul·larà els estatuts per sempre.
