El 15 de novembre del 2018, EL TRIANGLE va publicar l’article de Josep (Pep) Martí titulat “Salut i revolució”. L’acabava amb aquestes paraules: “No podem seguir vivint d’il·lusions i enganyar-nos gestionant el model actual de sanitat, de salut i, en definitiva, social i econòmic que mana ara. Calen canvis radicals. El camí és la salut pública, la prevenció, la protecció, l’actuació ferma sobre els determinants socials, culturals i econòmics, una economia social des de baix, un sistema sanitari públic universal i primarista, que vol dir que la salut és cosa de l’atenció primària i comunitària en el sistema, i que els altres recursos han d’estar molt controlats i transparents perquè no es posin al servei del mite sinó al servei de la salut comunitària. Més que fer més plans i estratègies plenes de literatura cal canviar les prioritats en el repartiment de recursos, i això és una revolució”.
El 17 d’abril ens va deixar després d’una trajectòria personal entregada a la salut pública i l’activisme social. El vaig conèixer quan la meva associació Solidaritat i Comunicació (SICOM) es va sumar a la mobilització contra les retallades en l’àmbit de la salut aplicades pel conseller Boi Ruiz, a les ordres del govern presidit per Artur Mas. Va ser un dels fundadors de la Marea Blanca de Catalunya, iniciativa que va impulsar acompanyat d’un altre Pep, Pep Cabayol, president que va ser de SICOM i que també ens va deixar l’agost de l’any passat.
Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l’any 1969. El 1980 va esdevenir doctor en Medicina i Cirurgia, per la UAB. Va treballar com a metge a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Del 1980 al 1986 va ser Delegat de Serveis de Sanitat i Medi Ambient de l’ajuntament de Barcelona, i del 2000 al 2006, director assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron. Va ser cofundador del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), que aquest 2023 compleix els seus 40 anys d’existència. Aquesta entitat té com a objectiu la lluita contra tota mena de desigualtats i discriminacions en la salut i la utilització dels serveis sociosanitaris.
Amb un to de veu baix però amb una fermesa d’esperit i una tossuderia infatigables ha estat en primera línia de les manifestacions en defensa de la salut pública i s’ha fet un fart d’escriure articles com “Salut i revolució”. Se n’ha anat amb la discreció que ho fan les grans persones, les que contribueixen a millorar la qualitat de vida de les que els envolten.
Gràcies, Pep. La teva feina ha donat molts fruïts i en donarà molts més.
