Els Mossos perden una altra batalla en la seva obsessió per inflar el ‘Barçagate’

La jutgessa descarta el seu informe sobre la culpabilitat de Bartomeu en la filtració del contracte de Leo Messi i adverteix el cos policial sobre l'ús indiscriminat del material obtingut als escorcolls

Josep Maria Bartomeu

Els assumptes del Barçagate, segons bufa el vent, no s’airegen mediàticament amb la mateixa profusió, intensitat i soroll periodístics quan no semblen afavorir els interessos de la part querellant, però sobretot de l’obstinada i pertinaç voluntat dels Mossos d’Esquadra de condemnar anticipadament a l’expresident del Barça Josep Maria Bartomeu per la via que sigui i, es diria, que per qualsevol delicte flotant o fantasiós susceptible de niar entre els discos durs dels escorcolls del cas i dels continguts dels mòbils i ordinadors buidats al seu dia sense mesura ni restricció.

En el context d’aquesta altra batalla de fons entre les ocurrències dels Mossos i la defensa de Bartomeu, ara acaba de ser rebutjat l’informe policial que, presumptament, tractava de relacionar l’expresident blaugrana amb un delicte de revelació de secrets per la publicació al seu dia del contracte de Leo Messi a tota portada del diari El Mundo.

Els Mossos, almenys aquest sector que des de fa anys sembla estar al servei del laportisme, encara té pendent lliurar a la jutgessa del cas l’informe principal de la seva investigació des que al cos se li va acudir fer la seva pròpia entrada -i l’escorcoll- a les oficines del club, i als domicilis particulars de Josep Maria Bartomeu, i dels seus executius Roman Gómez Ponti, Jaume Masferrer i Òscar Grau, a principis del març del 2021. Amb el pretext d’entrar a sac al Barçagate, sobre el qual ja havia iniciat la seva pròpia instrucció la Guàrdia Civil, aquell va ser un exercici d’autoritat sense precedents i sense ordre judicial que el recolzés.

El cos policial autonòmic es va sentir impulsat a actuar pel seu compte i risc davant l’alarma social del cas, o almenys se suposa que va ser aquesta la causa, sense cap relació amb el fet que, mesos més tard, quan Joan Laporta ja havia guanyat les eleccions, fitxés fins a tres dels seus alts càrrecs, Ferran López, Lluís Miquel Venteo i Xavier Porcuna, per ocupar càrrecs a la seguretat del Barça generosament recompensats. La jutgessa, dos anys després, no ha rebut el resultat d’aquests escorcolls ni d’aquesta investigació policial que, en teoria, hauria de donar llum definitiva sobre les sospites que, en temps de Bartomeu, des del club es va ordir una trama per manipular les xarxes socials a favor de la reputació del president i de la junta, i, col·lateralment, contra una sèrie d’enemics de Bartomeu. És més, la jutgessa Alejandra Gil va haver d’ampliar el període d’instrucció en espera de la minuciosa anàlisi dels Mossos abans de tancar diligències i citar els acusats per declarar.

Mentre ella segueix plantada, i emmurriada, en canvi, els Mossos no han perdut el temps buscant delictes d’una altra índole i naturalesa en un altre denunciat exercici d’abús temerari i irresponsable del seu poder com a policia judicial i de l’ús del material confiscat en actuacions al marge de l’estricta limitació de la causa judicial.

Mesos enrere, per exemple, els agents van trobar un parell d’emails interns amb referències a Messi, molt personals, molt fora de context i expressament reprovats pel mateix president Bartomeu en el sentit que des del club mai no es filtraria la premsa documentació subjecta a la confidencialitat acordada entre el club i jugadors o proveïdors. Els Mossos, per la seva banda, moguts per aquesta manifesta inclinació a perdre el temps i malbaratar els recursos públics buscant els tres peus al gat del Barçagate, va interpretar el contrari, i, a més d’intentar afegir al sumari una denúncia sense sentit ni indicis reals, també ho va posar en mans dels mitjans col·laboracionistes i oficials del cas, SER Catalunya i EFE, amb prou capacitat i seguidisme entre la resta de la premsa laportista per generar un enorme escàndol periodístic que va donar com a resultat l’aparença d’una altra condemna mediàtica segons la qual Bartomeu també era culpable d’un delicte de revelació de secrets.

Res a veure amb el silenci que ara ha seguit la decisió de la jutgessa de no admetre aquest polèmic ofici informatiu dels Mossos, al qual s’ha afegit una nova reprimenda sobre la naturalesa de les seves actuacions, en aquest sentit reiterades, obsessives i certament avorrides. Davant la reacció de la defensa de Bartomeu, Gómez Ponti i Grau, argumentant que l’informe no guardava relació amb la causa, la jutgessa Alejandra Gil ha optat per no incorporar-lo i, a més, els ha recordat que el material intervingut s’havia d’utilitzar limitadament en el recull d’informació que “pogués tenir una relació directa amb els fets. En cap moment no es va autoritzar cap estudi indiscriminat de dades”, adverteix la magistrada.

No n’hi haurà, així doncs, cap altra derivada del Barçagate ni se sosté aquest presumpte delicte de revelació de secrets que els Mossos pretenien afegir a l’expedient criminal de Bartomeu i del seu equip. No va ser el primer ni l’últim, ja que pocs mesos després -normalment, quan l’actualitat laportista es torça per altres excessos de la descontrolada gestió del club- també va aparèixer una altra addenda informativa que, des de l’univers Mossos, demostrava que Bartomeu va instrumentalitzar fons del club per pagar periodistes amb la finalitat que aplaudissin i donessin suport mediàticament el seu govern del club.

L’informe dels Mossos conserva aquesta línia tendenciosa i imaginativa de l’anterior, el que ja ha estat desautoritzat, sense que a l’hora de la veritat pugui aportar elements reals ni proves que argumentin aquesta suposada trama. El més divertit, per fer humor d’un assumpte tan tenebrós i alarmant com arribar a conjecturar que el cos inverteix hores i mitjans a promoure conspiracions judicials per algun tipus de servilisme cap al govern blaugrana de Laporta o per directrius polítiques, és que no s’han pogut trobar les evidències que aquests periodistes, els que suposadament cobraven per parlar bé de Bartomeu, publiquessin o realitzessin als seus mitjans audiovisuals comentaris elogiosos o favorables a Bartomeu en la direcció apuntada per l’informe. S’ha de presumir, doncs, que ha estat només una altra dels seus nyaps en un cas rellevant i cada cop més popular per les seves derrapades i confusions.

(Visited 150 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari