Cap de les 10 persones que apareixen en el sumari que investiga la creació de Tsunami Democràtic i que figuren com a víctimes de l’espionatge amb els programes Pegasus i Candiru ha denunciat aquest cas als tribunals de justícia. De les 18 persones que ha transcendit que l’Audiència Nacional implica en la creació de la plataforma clandestina que va organitzar els aldarulls posteriors a la sentència del Tribunal Suprem pel judici conegut com de l’1-O, n’hi ha 10 que apareixen en el Catalangate publicat pel col·lectiu canadenc Citizen Lab segons el qual els telèfons i dispositius de 65 persones partidàries de la independència van ser espiats amb programaris maliciosos. 20 d’aquestes 65 persones s’han personat a diferents jutjats per denunciar el suposat espionatge. De les que s’ha vinculat amb la creació de Tsunami Democràtic cap ho ha fet.
A les informacions que han transcendit del sumari sobre Tsunami Democràtic hi apareixen com a impulsors de la plataforma Carles Puigdemont, Marta Rovira, Anna Gabriel, Xavier Vendrell, Oriol Soler, Oleguer Serra Bioxaderas, Marta Molina Álvarez, Josep Campmajó Caparrós, Roc Aguilera, Antoni Fusté, Josep Lluís Alay, Jaume Cabaní Massip, Ruben Wagesnberg, Elies Campo, Jordi Baylina, Sergi Miquel, Pau Escrich i Xavier Vives. D’aquest grup de persones, les 10 que Citizen Lab assegura que van ser espiades són Marta Rovira, Anna Gabriel, Xavier Vendrell, Josep Lluís Alay, Carles Puigdemont, Elies Campo, Jordi Baylina, Sergi Miquel, Pau Escrich i Xavier Vives. L’ex-president de la Generalitat fugit a Bèlgica no consta en el llistat de víctimes del col·lectiu canadenc però sí en el portal catalangate.cat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Tant Citizen Lab com l’ANC consideren que el telèfon de Puigdemont no va ser infectat però sí el de diversos col·laboradors i la seva esposa, Marcela Topor, per tal d’accedir a les seves converses.
La campanya propagandística que s’ha posat en marxa arran de la publicació del CatalanGate amaga les raons per les quals es podria haver produït l’espionatge que denuncien. Es limita a assenyalar el govern espanyol i dir que espiava persones per ser independentistes. Intenten per tots els mitjans que no es vinculi aquest espionatge, que els serveis d’intel·ligència espanyols del CNI han reconegut en 18 casos, a l’organització del Tsunami Democràtic ni a la relació d’alguna de les presumptes víctimes amb la trama russa del procés.
L’única persona de les 65 incloses en el CatalanGate i relacionada amb Tsunami Democràtic -a part de Puigdemont-que ha acceptat la majoria independentista de la Comissió Pegasus del Parlament que comparegui és Elies Campo, coordinador de l’informe de Citizen Lab. No el va proposar el corró independentista, que va vetar totes les compareixences d’experts que podien justificar el suposat espionatge per la violència que es va produir en les accions convocades pel Tsunami Democràtic o la trama russa del procés. Va ser el PSC qui va demanar la compareixença de Campo. La va fer el 31 de març. Quan el diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco li va demanar quina relació tenia amb Tsunami Democràtic, el president de la comissió, Josep Maria Jové, una altra de les presumptes víctimes del CatalanGate, va intervenir i va bloquejar la pregunta dient que no tenia a veure amb la raó de la seva compareixença. De res no van servir les queixes de Martín Blanco i del diputat socialista Òscar Aparicio.
El que no poden bloquejar ni Jové ni els que intenten ocultar la vinculació de 10 persones suposadament víctimes de l’espionatge telefònic amb l’organització de Tsunami Democràtic és la investigació que du endavant l’Audiència Nacional. Quatre de les 18 persones que l’aleshores directora del CNI, Paz Esteban, va reconèixer, el passat mes de maig, que havien estat espiades pels serveis d’intel·ligència que dirigia –Sergi Miquel, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives- ho van ser per la seva participació en la posada en marxa de Tsunami Democràtic.
