L’esfondrament d’un edifici obliga els serveis d’emergències a activar un estricte protocol, que pot requerir buscar allotjament per a les persones afectades o bé notificar la defunció d’algun dels residents als seus familiars. És en aquestes situacions quan s’activen els serveis del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) per part de les forces de seguretat o bé dels bombers, i es posen a treballar des de diferents àmbits professionals.
El CUESB compta amb una plantilla de cent persones, on hi ha psicòlegs, treballadors socials i també professionals en intervenció i logística. Cadascun d’ells té clares les seves funcions, i ofereixen el seu coneixement i expertesa per fer front a una situació sobrevinguda i d’alt impacte psicosocial.
En declaracions a EL TRIANGLE, la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, explica que el CUESB és un servei “molt important” pel conjunt de municipis que en formen part, perquè permet donar una resposta multidisciplinària d’alta expertesa a “emergències socials, moltes vegades sobrevingudes, i que es poden donar en cap de setmana”, quan els serveis socials locals no estan actius.
L’equip del CUESB fa la intervenció requerida, 24 hores al dia i 365 dies l’any, i en funció de la situació d’urgència o emergència atesa, remet la informació pertinent als equips socials municipals perquè en puguin fer seguiment i actuïn un cop superats els primers moments d’impacte psicosocial.
“Part de l’èxit del CUESB és que dona molta tranquil·litat tenir un servei d’aquestes característiques a la ciutat”, diu Sonia Fuertes. Actualment, els municipis que en formen part, a part de Barcelona, són Badalona, Barberà, Begues, Castellbisbal, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Esplugues, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Torrelles de Llobregat i Viladecans.
Segons relata Sonia Fuertes, l’equip del CUESB està actuant cada vegada en més situacions socials, com poden ser morts sobtades, suïcidis, accidents de trànsit, atenció a dones afectades per tràfic i violència masclista, entre altres urgències d’alt impacte per a la comunitat.
Les darreres dades disponibles del CUESB són del 2021, any en què es va intervenir en 254 emergències i es van atendre a 2.134 persones. Això representa un augment del 42,3% respecte al servei ofert el 2020. Segons l’Ajuntament de Barcelona, aquestes xifres representen “un rècord d’activitat absolut”. De fet, la comissionada Sonia Fuertes confirma que “dins de la ciutat, tenim una activació cada cop més freqüent del servei” i “això vol dir que es valora molt i minimitza molt l’impacte en determinades situacions”.
Més detecció social
Fruit d’aquest servei, a l’alça en els 25 municipis metropolitans, el CUESB està incrementant el nombre d’intervencions als domicilis, fet que està permetent detectar situacions socials que no estaven del tot identificades per part dels serveis socials corresponents. Un dels casos citats per Sonia Fuertes és el “d’una mare gran que viu amb el seu fill amb discapacitat, i es detecta que la mare es troba malament, fruit d’un atac de cor.” Els serveis mèdics arriben, trobem una llar molt en precari i avisen el CUESB en el servei del cap de setmana. Per Sonia Fuertes, els professionals del servei “fan un paper de detecció molt important, i després es coordinen amb els serveis socials corresponents per veure què es fa amb aquesta família vulnerable.”
La cobertura del CUESB és actualment d’àmbit metropolità i no arriba a altres territoris catalans. Gràcies a les aportacions dels 25 ajuntaments adherits, el pressupost total és de 5,58 milions d’euros. La majoria dels comptes estan destinats als recursos humans, i recentment es va adquirir un nou vehicle per facilitar l’atenció psicològica a qualsevol municipi adscrit, cosa que permet disposar d’una oficina mòbil d’intervenció ràpida.
Segons Sonia Fuertes, la Diputació de Barcelona i la Generalitat s’han interessat per aquest servei, amb la voluntat de fer-lo extensiu a altres indrets de Catalunya. “En algun moment, en converses amb la Generalitat, s’ha plantejat que és un servei molt valorat i que seria convenient tenir-ne un altre al territori. Quan veus que hi ha un servei que dona una resposta en moments tan durs, i que tens un equip de professionals que et dona molta seguretat, seria molt interessant tenir-ne un altre a tot Catalunya”, afirma.
