El personal de Barça TV ha anunciat mobilitzacions amb el propòsit de forçar una negociació que retorni als treballadors unes condicions dignes de treball, més enllà de les seves reivindicacions salarials. Segons argumenten els representants laborals del canal blaugrana, d’un temps ençà es degraden, en conjunt, la qualitat i el nivell professional apropiats a conseqüència de les rebaixes en els contractes, les reduccions de sou i l’abús de la flexibilitat d’una plantilla sotmesa a llargues jornades de treball, inclosos els festius, sense que les nombroses hores extres exigides hagin estat remunerades.
És un senyal inequívoc que la junta planeja algun tipus de canvi radical en una televisió que, contradictòriament, acaba d’iniciar una nova etapa d’impuls i rellançament amb moltes més hores de directe, estudi i informatius.
Els sindicats denuncien un empitjorament des que el 2015 Telefónica es va fer càrrec de la producció de Barça TV i del seu personal, i afirmen que els treballadors “només han fet que perdre condicions laborals i salarials. Cada nova incorporació a la plantilla ho fa amb contractes pitjors, ja sigui pel salari base, per la categoria professional, per la manca d’especificació del lloc a cobrir, etc.”.
La situació és d’aïllament pel fet que l’interès de Telefónica pel canal va decaure tan bon punt que el FC Barcelona es va veure obligat a cedir els seus drets de televisió de Lliga i Copa a la Liga de Fútbol Profesional i, com la resta dels clubs, no va poder continuar comercialitzant directament els drets d’explotació de la Lliga. Avui, a conseqüència d’aquesta reorganització, el grup TBSC (Telefònica Broadcast Services Catalunya Barcelona Produccions SLU) és l’empresa integrada exclusivament per la plantilla de Barça TV que compta amb el FC Barcelona com a únic client. Els seus treballadors, per tant, no es beneficien de les millores del conveni dels empleats del club ni tampoc del conveni dels empleats de Telefónica.
Ha estat així des que, en els primers anys de la presidència de Sandro Rosell, a causa del contracte lleoní signat al seu dia per Joan Laporta a favor de Mediapro com a proveïdor exclusiu, va decidir tancar Barça TV, ja que representava un cost semblant al de la mateixa Masia. Va ser clau, en aquell moment, la intervenció de Jaume Roures, que va acceptar quedar-s’ho i salvar el canal, inclòs tot el personal, a canvi d’un any més de contracte pels drets de televisió de la Lliga. Expirat aquest acord, la directiva de Josep Maria Bartomeu no va trobar tampoc la fórmula per fer rendible un canal, des d’aleshores en mans de Telefónica, condemnat a la precarietat perquè no té drets i perquè els costos de la televisió convencional digital terrestre han anat augmentant en la mateixa proporció que l’audiència ha anat baixant.
Les reivindicacions d’avui, per part dels treballadors, són el primer símptoma que alguna cosa passarà -res de bo per a aquesta plantilla abandonada a terra de ningú-, ja que també va caure com un castell de cartes el fervor financer per aquesta palanca de Barça Studios que, en realitat, no ha tingut res a veure amb la crua realitat de l’explotació dels continguts audiovisuals i sí amb altres actius com el blockchain, el metavers, els Fan Tokens i els NFT.
El futur de Barça TV pinta negre almenys en el format i les característiques tècniques amb què es manté una producció que, per ordre de la junta directiva, exigeix més hores d’emissió, més feina i més continguts a canvi, afirmen els sindicats, d’un 28% menys de poder adquisitius del personal, part del qual s’ha anat a buscar feina a una altre lloc. Darrere d’aquesta estratègia de Laporta, de posar el canal en serioses dificultats per a la seva supervivència, es comença a deixar veure l’amenaça d’una profunda reestructuració d’aquest àmbit audiovisual.
Laporta i Telefónica mai no s’han portat bé. Al contrari.
