El passat 18 de setembre, a Barcelona, vam assistir a un fet que, per la seva transcendència, significat i massiva assistència, podríem qualificar d’històric. A Catalunya, a la història de la nostra democràcia, mai desenes de milers de persones havien sortit al carrer en una convocatòria d’aquesta naturalesa, allunyada de qualsevol color o signe polític.
Cal agrair a tots els que han col·laborat de manera activa, organitzadors i voluntaris, el seu esforç i dedicació per fer possible un acte que marcarà el desenvolupament de nous esdeveniments a curt i mitjà termini.
Al marge de la satisfacció per l’èxit del 18S, és evident que ens separa un llarg camí del veritable triomf.
A hores d’ara, la pregunta que està damunt la taula és: i ara què?
De les nostres decisions i accions d’avui, les de tots, depèn que aconseguim l’objectiu final.
Pel que fa als partits polítics, ha arribat el moment de donar la talla. Deixem d’atrinxerar-nos en qüestions ideològiques. Actualment tant la batalla com la trinxera són molt diferents a les que estàvem acostumats . Cal deixar de banda les ambicions de partit, els egos (el 18S van presentar-se polítics incapaços de resistir la temptació de portar les seves banderes, els seus logos i repartir la seva publicitat), el menyspreu a tots els que pensen diferent i mirar de dalt a baix els conciutadans que militen en partits de signe contrari al propi. Els nostres enemics, sí enemics, no són els que pensen diferent sinó aquells que intenten impedir-nos pensar. Sens dubte la recepta requereix una gran dosi de voluntat per sobre de qualsevol altre ingredient, però una gran majoria de la ciutadania ens reclama ara, en aquest moment i per sobre de qualsevol altra consideració, la unitat de tots els demòcrates.
A dCIDE considerem essencial aquesta unió. Allò que està en joc a Catalunya no són polítiques d’un signe ideològic o d’altre sinó la llibertat, la justícia, l’estat de dret, els drets civils i humans, en definitiva, la democràcia perilla.
Si els partits polítics catalans i/o espanyols no som capaços d’asseure’ns, mirar-nos als ulls, parlar, debatre, col·laborar, compartir i superar les nostres diferències ideològiques o els nostres diferents posicionaments, què fem aquí i a qui volem enganyar?
Els partits polítics, que aspirem a recompondre i retornar a la ciutadania drets usurpats i tergiversats pels actuals governs, autonòmic i estatal, no ens hem de dedicar a cansar amb soflames buides, a arengar amb paraules precioses, però mancades de contingut o il·lusòries.
Senyors, les cases s’aixequen pels fonaments. Si com a ciutadans no som capaços de fonamentar un edifici sòlid on, sobre les bases del respecte envers els nostres conciutadans, es puguin desenvolupar formes d’entendre la governabilitat, com ampli ventall de possibilitats sense catalogar-les amb el menyspreu amb què acostumem a fer-ho, és que no ens mereixem dedicar-nos a la política.
A dCIDE (Centre Esquerra d’Espanya) estem en aquestes idees des de fa molt de temps. Així que, des d’aquestes línies, volem llançar una invitació, una crida, o, per què no?, un repte: crear una taula permanent de diàleg i col·laboració de tots els partits polítics catalans, siguin del signe o color que siguin, grans i petits, tots. Demostrem que mereixem representar i defensar els drets dels ciutadans de Catalunya.
