Les mesures preses pel Govern per abordar els efectes de l’exclusió financera es concreten en un protocol, de compliment no obligat, que la ministra Calviño ha signat amb les tres patronals bancàries. En relació al protocol anterior, signat el juliol de 2021, amb prou feines ha suposat millores i sobre tot en dues disposicions addicionals que el Govern ha afegit a la “Llei 4/2022, de 25 de febrer, de protecció dels consumidors i usuaris davant de situacions de vulnerabilitat social i econòmica”. En aquestes disposicions es diu que el Govern promourà, en el termini de tres mesos següents a la seva aprovació, mesures legislatives que garanteixin l’atenció personalitzada als serveis de pagaments als consumidors i usuaris vulnerables, sense discriminació motivada per “bretxa digital”. També donarà suport als serveis financers a petits nuclis de població, instal·lant caixers automàtics a oficines de Correus, o bé promovent acords de col·laboració amb entitats bancàries per a la realització d’operacions d’ingrés i retirada d’efectiu. Aquestes mesures, essent raonables, no poden satisfer les necessitats de les diverses persones, col·lectius i zones actualment sotmeses a l’exclusió financera.
D’una banda, es tracta de desplegar recursos financers que apropin, als usuaris i clients de zones rurals, l’operativa mínima necessària per gestionar els cobraments i els pagaments. Això sí, comporta el pagament de comissions a usuaris, o l’obertura de cartilles en entitats prestatàries com Banc de Santander o Ibercaja, la qual cosa suposa altres problemes de cost o dependència financera per a les persones, que serien innecessaris si aquests serveis es despleguessin així mateix a les oficines de Correus, però com un servei de caràcter públic. Així es va dur a terme fins que les 2.300 estafetes de correus van cessar els seus serveis financers, que van ser traspassats el 1999 al Deutsche Bank que ho va deixar el 2016. Un servei com aquell podria ser avui un suport excel·lent de proximitat per dignificar l’atenció a les persones.
Caldrà veure com els grans bancs adapten les seves respostes als requeriments que l’executiu vagi establint en el desplegament de la Llei, amb l’objecte de prestar atenció personalitzada i salvant la bretxa digital d’algunes persones. Ben aviat veurem els resultats. Al protocol s’especifica una atenció directa de 9 a 14 hores a les sucursals, veurem com ho recull la Llei i la ciutadania haurem d’estar vigilants per veure si es compleixen les orientacions i denunciar els incompliments si s’escau.
Un altre repte per a la nostra economia ve de la necessitat de desplegar crèdit suficient per al desenvolupament de PIMES, cooperatives i autònoms, tots aquells agents econòmics que no poden recórrer a la capitalització borsària o el deute corporatiu per finançar-se, en especial per als procedents de comarques a les que no arriba prou crèdit i de l’Espanya buidada. La desaparició dels antics Bancs de Crèdit Oficial i de les Caixes va deixar un paisatge financer lliurat a la cobdícia de l’oligopoli bancari i devastat, quedant només com a agència financera de l’Estat l’ICO i una sèrie de Cooperatives de Crèdit i Caixes Rurals, que també al costat de la humil Banca Ètica cal promoure. Pel que fa a l’ICO caldria transformar-lo en un autèntic banc de desenvolupament, capaç de desplegar una sèrie de reptes econòmics urgents, amb oficines provincials i més pressupost (actualment només gestiona l’1% del crèdit), al mateix temps que financés directament sense intermediació bancària i que prengués més préstecs del BCE, a qui inexplicablement amb prou feines recorre. En aquest sentit caldria inspirar-se en altres bancs de desenvolupament a Europa.
Un projecte polític, compromès amb la ciutadania i les empreses, hauria de tenir en compte posar-se al timó de l’economia obrint noves vies que impliquin un salt qualitatiu en la democratització de les finances. Un Govern responsable no pot abandonar la sort de la societat en conjunt a la major glòria i benefici de la Gran Banca, dels seus accionistes pendents de maximitzar els dividends i dels seus executius, que prenen decisions intervingudes pels accionistes, per obtenir substanciosos bonus i salaris. Cal anar prenent mesures que vagin consolidant passos per reconstruir un pol de Banca Pública a Espanya.
