La Xarxa Europea de Dones Periodistes ha organitzat, els dies 4 i 5 de novembre, una trobada internacional sota el lema de “Comunicar la Mediterrània amb mirada feminista”. El 1995 ja n’havia organitzat una altra, amb el títol de “Les periodistes, la Mediterrània i el futur”. La voluntat d’aquella primera jornada era “crear vincles entre les dues ribes de la Mediterrània en uns moments difícils per la professió, especialment si eres dona”. Vint-i-sis anys després, les organitzadores consideren que “tot i que podem dir que s’han donat molts canvis a nivell legal i social, pel que fa a les dones, l’exercici professional continua sent d’extremada violència en alguns països de la Mediterrània”.
Vaig tenir la possibilitat d’assistir a una sessió de treball amb algunes de les dones que han participat en aquesta trobada. La libanesa Nariman El Chamaa i l’egípcia Sahar Talaat van exposar dues visions contraposades. El Chamaa, presidenta de l’ONG Donia per al Desenvolupament Sostenible, ens va parlar d’un Líban immers en una decadència absoluta on els índexs de pobresa s’han disparat a nivells terribles. En canvi, Talaat, professora a la universitat Future, va presentar la imatge d’un Egipte emergint del seu passat de repressió de les llibertats, incloses les de les dones a viure amb dignitat i autonomia.
Aquest tipus de trobades serveixen per apropar-nos realitats de les quals només solen tenir-ne informació fiable les persones que hi estan interessades i implicades personalment o col·lectivament. Venen a ser gotes d’aigua informatives en un mar quotidià de notícies que les ignora.
Les seves impulsores, que coneixen les dificultats que suposa organitzar aquest tipus de trobades, s’han acostumat al poc interès que hi dediquen els grans grups mediàtics. Però acostumar-s’hi no vol dir renunciar a mantenir viva la flama de combats com el de l’apropament entre les dones periodistes de les dues ribes de la Mediterrània i la lluita conjunta contra les injustícies i amenaces que pateixen.
Un dels avantatges de les noves tecnologies és que sessions que tenen lloc en sales amb no massa assistents poden escampar-se més tard a través de les gravacions que se’n fan i es pengen a les xarxes socials.
Jo seguiré, així, part de les conferències a les quals no vaig poder assistir. De moment, us podeu passar pel canal de Twitter de la Xarxa Europea de Dones Periodistes on hi trobareu algunes de les salutacions i intervencions de les assistents del nostre país i de Líban, Grècia, Tunísia, Líbia, Palestina, Egipte, Turquia, Algèria, Bòsnia-Hercegovina i el Marroc. És @XarxaREMP. Una conclusió és indiscutible.
Vint-i-sis anys després de la primera trobada s’han fet progressos en la causa del periodisme feminista a la Mediterrània però encara queda molt per avançar. Fer-ho juntes és la millor manera d’anar més ràpid.
