L’augment de 7 milions d’euros previst en l’apartat de despeses no esportives del pressupost 2021-22 del Barça, en relació amb la temporada passada, respon a una maniobra escandalosa destinada a engreixar els generosos salaris que aniran a parar a les butxaques dels alts executius del club. D’entrada, per guardar les aparences, els contractes del personal nouvingut, entre ells la germana i la cosina de Joan Laporta, exadvocats del seu despatx, “amiguets” i sicaris mediàtics com Enric Masip, executius diversos i segurament innecessaris, es van signar amb una certa contenció i en un àmbit d’aparent austeritat, ateses les crítiques circumstàncies de la tresoreria del Barça.
Una aparença que s’havia de guardar mentre encara quedaven en el club ulls curiosos i vigilants de l’anterior administració de Josep Maria Bartomeu. Així, les despeses de personal no esportiu han evolucionat des de la temporada 2018-19, l’última de l’opulència, de 51 milions a una quantitat idèntica en la 2019-20 i els 50 de la 2020-21, una reducció mínima deguda als ERTO aplicats en determinades àrees de personal.
De sobte, no obstant això, mentre gràcies a les fogonades mediàtiques de Ferran Reverter, la premsa mira cap a un altre costat i els focus es dirigeixen al passat, Laporta inicia el seu particular i recurrent increment de despeses en el seu “staff” executiu de confiança, maniobres de les quals, segurament, no en tindrem notícies fins que la pròxima “due diligence”, quan s’acabi, s’esgoti o s’interrompi el seu mandat, pugui explicar aquesta sobtada, sorprenent i escandalosa escalada de despeses de personal.
Es tracta d’un increment del 14%, el augment més gran des que, amb arguments, el club va assumir tot el personal, centenars de treballadors de les botigues i de la gestió de BLM, la nova societat que fins avui ha produït, dins de l’àrea comercial i malgrat la Covid, beneficis significatius des que el “retail” va ser transferit de Nike a la responsabilitat directa del mateix FC Barcelona.
El salt de 50 a 57 milions d’euros l’ha justificat preventivament la junta de Laporta en el seu primer avançament del pressupost “a conseqüència de la recuperació de l’activitat de marxandatge del club, que provocarà un augment de les contractacions, així com de les noves posicions previstes per a complir amb les exigències del Pla Estratègic”. Si, com s’ha vist, la reducció de contractacions derivades de l’aturada absoluta en l’àrea de marxandatge va tenir un impacte de només un milió de deflació, l’increment per la recuperació de l’activitat, encara parcial, no hauria ni d’arribar a aquest milió. Els altres 6 milions és clar que són ‘estratègics’.
Ahir mateix, un periodista comentava que Ferran Reverter havia ‘amonestat’ a un directiu per passar despeses d’un dinar que incloïa 700 euros per dues ampolles de vi. Aquest és l’únic pla estratègic de la junta de Joan Laporta: les endrapades històriques i els paranys comptables, veurem si amb permís de la Lliga de Futbol Professional (LFP). El pla és tornar a la vida de cinc estrelles com en els vells temps. Els socis no semblen recordar-ho, però al patrimoni del club encara li fa mal. Un forat de 47,6 milions d’euros que no seran res al costat del que ja es veu a venir.
