Els dos responsables de la direcció tècnica del FC Barcelona, Deco i Bojan, s’ho han passat d’allò més bé el cap de setmana passat a Seül, on van jugar amb l’equip Legends del Barça juntament amb altres com Carles Busquets, que va coincidir al camp amb el seu fill Sergio Busquets, Abidal, Puyol, Mascherano, Alba, Iniesta, Aleix Vidal, Quaresma, Kluivert, Rivaldo, Angoy, Nolito, Tello, Mendieta i Marc Valiente.
El resultat, demolidor, de 8-3 contra exjugadors del Liverpool, i una bona mossegada per a cadascun, ja que el Barça permet i ha regulat que, al marge de l’associació de veterans pròpiament dita, la que presideix Juan Manuel Asensi i s’enduu el 0,5% dels contractes professionals, els exjugadors amb més renom i bona forma física es puguin permetre el luxe de viatges de cinc estrelles i una recompensa en metàl·lic per aquest tipus de bolo.
Cal suposar, en qualsevol cas, que Deco no s’ha apuntat a aquest esdeveniment i en les circumstàncies actuals per diners, en plena època de mercat. Es dona per fet que Joan Laporta li paga més que generosament pels seus serveis i esforços, sinó per diversió i per sortir de la rutina de la feina diària a la secretaria tècnica.
La premsa va resumir aquesta excursió de Deco com un “descans” o “vacances” abans de tornar a la feina i, com la resta del planeta, bolcar-se en com es desenvolupa el Mundial i, si fos possible, continuar pescant des de la privilegiada plataforma de l’1:1 que coralment donen per feta des de LaLiga i des de la directiva i la premsa de manera insistent des de fa setmanes.
Res que, d’altra banda, no hagués passat en els tres estius anteriors, quan el mateix Laporta i els seus sequaços, però sobretot els mitjans, també havien donat per segur que la regla de l’1:1, que suposa a la pràctica deixar de tenir excedit el fair play, permetria a Laporta operar amb normalitat.
Fins ara aquesta certesa recurrent no s’ha produït mai, malgrat els anuncis inequívocs del mateix president que “ja som a l’1:1” de l’any passat davant del Senat Blaugrana, del “no som a l’1:1 perquè no volem” de la temporada anterior i del “aprovant l’ampliació del contracte amb Nike ens assegurem estar a l’1:1”, promès abans de l’assemblea del desembre de 2024. Tots els anuncis, falsos.
Ara sí 1:1?
Ara, però, les campanes han repicat amb tanta insistència i determinació que, una altra vegada, s’ha estès la sensació que l’1:1 es pot donar per un fet consumat, imminent i preludi d’una sèrie d’operacions que, com la de Julián Álvarez, marcaran un abans i un després.
Hi haurà temps de sobres per avaluar i comprovar el desenvolupament d’un fitxatge que té tota la pinta de ser el gran muntatge mediàtic de l’estiu.
També sembla un altre conte xinès aquesta eufòrica estrena de l’1:1 si cal atendre els mateixos senyals, contradictoris, que jalonen el pas cap a aquest estatus que, formalment, s’hauria de materialitzar l’1 de juliol vinent, el mateix dia en què reapareixerà com a president oficial Joan Laporta iniciant el primer dels seus cinc anys de l’últim mandat de la seva segona presidència.
A qui li toca treballar, pel que es veu, és a Jorge Mendes
Així hauria de ser. Una altra cosa és que es doni aquesta circumstància si es fa cas de la lletra petita d’aquest 1:1 sobre la necessitat de quadrar els comptes del marge salarial a base de determinades operacions prèvies com una sèrie de traspassos, Ansu Fati, Marc Casadó,Balde i d’altres, i en funció del tancament real del compte de resultats de l’exercici actual, sobre el qual no hi ha indicis fidedignes que hagi donat beneficis.
Ambivalents, les notícies al respecte es refuten, perquè la junta assegura haver recaptat més del previst en els pocs partits de l’Spotify Camp Nou reobert des del desembre, al mateix temps que els pressupostos presentats davant LaLiga, per al càlcul de la massa salarial blaugrana 2025-26, contenien ingressos regulars des de l’agost de 2025 a partir de l’estrena al Gamper, que es va acabar jugant, com altres partits de Lliga, al Johan Cruyff amb taquilles comparativament ridícules.
La directiva també es va queixar públicament de l’“important perjudici econòmic” causat per l’eliminació a la Champions davant l’Atlètic de Madrid, i això malgrat haver comptabilitzat arribar als quarts de final en la previsió d’ingressos.
Com sempre, res no quadra. Tampoc que es filtri l’argument impecable de fitxar Gordon abans que el Mundial el pugui encarir, extrem reforçat pel secretisme i la discreció sorprenent amb què Deco i els executius van tancar l’operació, i al mateix temps retransmetre en directe i a plena llum del dia, provocant el soroll més gran possible, l’objectiu de Julián Álvarez, posant sobre la taula que el Barça només oferirà 120 milions per un jugador amb una clàusula de 500 milions i la més que contundent postura de l’Atlètic de Madrid de no vendre el davanter argentí.
Fitxatge mediàtic
Si, a més, marca gols al Mundial, el disbarat està garantit, tret que l’únic rerefons real i propòsit d’airejar tant i deliberadament el fitxatge sigui, precisament, el de donar a l’afició blaugrana i als mitjans carnassa mediàtica i entreteniment fins que es tanqui el mercat.
Cal esperar que, amb tanta feina per fer, Deco i Bojan es posin mans a l’obra a la tornada de les seves vacances perquè, per tancar l’exercici amb certes garanties d’equilibri, és urgent validar les vendes de jugadors abans del 30 de juny i començar a complir amb aquests comptes que el Barça presenta a LaLiga sobre projeccions i càlculs propis.
I, de moment, l’únic que ha fet Deco ha estat engreixar la massa salarial amb el fitxatge de Gordon en una operació singular en què, per cert, no pas per ser secreta i sense filtracions es va abaratir el preu d’un futbolista comprat finalment per sobre del seu valor de mercat, gairebé per 20 milions més.
En tot cas, el temor de Laporta semblava l’oposat al de la resta de jugadors, que se’n depreciés el caixet. Sempre, coses estranyes i tan inexplicables com les vacances de Deco i Bojan quan més se’ls necessita per arribar a l’1:1.
No tenen pressa, pel que es veu, o és que realment tenen poca feina sobre la taula perquè ni hi ha diners per fitxar ni serà fàcil vendre jugadors abans del 30 de juny si el Barça té pressa i els compradors ho saben.
Tot apunta que, en els casos d’Ansu Fati, Marc Casadó y Balde, a qui li toca treballar és a Jorge Mendes, que també té a la seva llista de compres a João Cancelo.
Que tot plegat no acabi en una millora de contracte de Lamine Yamal si el Mundial li va bé i Jorge Mendes faci encara més negocis i tant Deco com Bojan puguin fer més vacances.
