Quan Joan Laporta proclama que un dels seus grans negocis serà “una mina d’or”, es pot aventurar, sense gens ni mica de risc d’equivocar-se, que es tracta d’una altra tapadora sospitosa d’algun tipus d’ardit financer, nebulós i improvisat, del qual només se’n poden témer les conseqüències i l’impacte final en els comptes. És el que ha passat amb Barça Mobile, en una repetició del modus operandi laportista a l’hora d’oferir carnassa a la premsa, i a LaLiga, en matèria d’imaginació i fantasia financera.
Per donar context a aquest altre esperpent, cal recordar que Laporta va prometre al seu dia que Barça Media, el negoci de la comercialització dels continguts audiovisuals i dels productes digitals d’última generació, havia de produir una pluja de milions a la caixa del Barça, sense comptar que la seva sortida al Nasdaq permetria capitalitzar 1.000 milions en un tancar i obrir d’ulls. “Serà la mare de totes les palanques”, va pronosticar l’infal·lible mentider Xavier Sala i Martín, amb el resultat de pèrdues superiors als 200 milions que, entre els nyaps de Laporta, els trucs dels auditors, els tripijocs accionarials i trampes, com vendre la concessió de tota la restauració de l’Espai Barça a Aramark a canvi d’accions de Bridgeburg Invest, han impactat en el balanç en forma de 152 milions de fons propis negatius.
Barça Mobile va ser presentat al seu dia com un projecte de telecomunicacions pioner i integral que havia de connectar i donar servei a milions de barcelonistes arreu del món, una oportunitat de negoci única de la mà de New Era VisionaryGroup Iberia, la societat del moldau Ruslan Birladeanu, que va ser presentada com una de les empreses capdavanteres del sector en l’àmbit internacional. Quan New Era Visionary, que també va guanyar la concessió per a la cobertura d’internet de l’Espai Barça, va aparèixer com la sorprenent i oportuna societat capaç d’aportar 70 milions a la compra de seients VIP d’un dia per l’altre, va ser quan es va destapar el pastís: no tenia ni oficina pròpia a Barcelona i era tan desconeguda com la seva matriu als Emirats Àrabs Units, sense cap experiència en l’àmbit de les telecomunicacions ni en cap altre sector. El nexe era personal entre Joan Laporta i Ruslan Birladeanu sobre un rerefons de negocis tèrbols i insondables.
La reacció del laportisme va ser, com sempre, desafiant, i va organitzar una presentació en gran de Barça Mobile, portant fins i tot Birladeanu al Mobile World Congress, on es va moure com un pop en un garatge i on va reconèixer que tampoc no sabia res de com rendibilitzar dos terços dels seients VIP presumptament adquirits per la seva empresa.
Laporta va anunciar “grans novetats” abans de final de l’any 2025, a més de pronosticar que “Barça Mobile serà una mina d’or”, deixant entreveure que Barça Mobile es convertiria en un operador capaç de competir amb Movistar i MasOrange. Com a mostra, va promoure un concert l’abril de l’any passat, l’Energy Fest, al Palau Sant Jordi, amb un cartell en què figuraven Luis Fonsi, Nicky Jam i Arcángel i que, malgrat la promoció des dels comptes i la web del Barça, va deixar pèrdues milionàries que no se sap qui pagarà.
Quan Laporta rebutja Parlem
Les turbulències van augmentar quan Laporta va rebutjar el projecte de crear un gran operador de la mà de Parlem i va decidir posar-lo en marxa pel seu compte fitxant diversos executius de l’empresa catalana, que el va amenaçar d’emprendre accions legals contundents si Barça Mobile s’assemblava al seu projecte. Tensions industrials que s’han complicat, o controlat, amb l’aterratge de Carme Hortalà a la directiva del Barça a partir de l’1 de juliol vinent, fins ara presidenta de la Comissió Econòmica Estratègica del FC Barcelona i alhora membre del consell d’administració de Parlem.
Barça Mobile s’ha reduït a la venda de targetes eSIM internacionals a preus de mercat i amb prou feines marge de guanys. Crida l’atenció que la campanya de Barça Mobile com a operadora, oferint consums de telefonia mòbil i fibra, hagi estat invisible, tímida i curta, com si realment el Barça ni cregués en la seva marca ni tampoc en el producte.
L’argument de la directiva per no fer soroll és que s’aniran ampliant les promocions progressivament. La realitat és que Laporta ha tornat a embolicar la troca i que ara té el compromís de llançar Barça Mobile sense entrar en guerra amb Parlem. Resultat: més pèrdues i un altre negoci desastrós.
