La indisciplina mediàtica de Ronald Koeman serà, per a Joan Laporta i el seu cor d’aduladors, la gota que haurà fet vessar el got de la seva paciència per a haver pres la decisió, definitiva, de fer-lo fora quan trobi un entrenador. Koeman va fer bé de llegir un comunicat i no exposar-se una vegada més a una altra roda de premsa/carnisseria, inútil d’altra banda, sotmès per bona part de la premsa, que tampoc vol a l’heroi de Wembley només perquè era l’entrenador de Bartomeu.
La premsa l’odia encara més perquè Koeman escenifica la vergonyosa victòria electoral del seu líder i referent, Joan Laporta, sense un pla econòmic real, sense un entrenador que no fos Koeman (de Bartomeu) o el de Víctor Font, Xavi Hernández, perquè el seu, Jordi Cruyff, pel qual s’ha pagat la clàusula per a tenir-lo en la reserva, també se sent enganyat i es nega a col·laborar. Jordi Cruyff ja li va dir anticipadament que ell no ocuparia mai la banqueta de Koeman, per amistat i per criteri. Si apostes per un entrenador has de mantenir-lo.
Però, tornant a la decisió de Koeman de llegir un comunicat en lloc de sotmetre’s a les mateixes preguntes capcioses de sempre, no se’l pot acusar d’incompareixença ni tampoc de covardia, perquè si algú ha demostrat tenir la valentia de parlar clar, anar de cara i demostrar amb fets la seva gosadia per a apostar pels joves aquest és Ronald Koeman. Simplement, va triar llançar un missatge que no arribés, com és freqüent, manipulat i tamisat per mitjans que estan d’ungles en contra seva.
En canvi, el vicepresident econòmic Eduard Romeu porta dies descontrolat, sense fer cas de l’estratègia de comunicació del club, concedint entrevistes pel seu compte, sense consultar, i llançant un missatge no consensuat ni alineat amb el que el mateix president, Joan Laporta, ha apuntat, especialment en relació a la puntada de peu a Messi.
“Era una operació que com a club no ens podíem permetre, no encaixava en l’estructura econòmica”, ha dit, confirmant el paperot de Laporta enganyant a Leo i al seu pare, abans als socis, i a la pròpia LFP, per a acabar fent el que dicta Florentino Pérez en relació a l’obsessiva i llunàtica Superlliga i la seva guerra amb Javier Tebas.
El protagonisme que està volent assumir Eduard Romeu és la resposta a les medalles que li està posant la premsa i el mateix president al CEO Ferran Reverter i a Mateu Alemany. Fins a l’extrem que, per exemple, Romeu acaba de donar una entrevista al diari Sport de manera preferent perquè uns dels seus redactors, Ferran Correas, és un antic company seu d’escola. Altres mitjans que han intentat obtenir una entrevista pel conducte reglamentari, a través de l’aparell de comunicació del club, continuen esperant asseguts.
Romeu es va fer entrevistar en el seu despatx professional apareixent el logo de Audax a la foto, se suposa que per a millorar la imatge d’una empresa que, amb la batalla de les elèctriques, està perdent el seu valor borsari cada dia que passa.
Sobre el contingut de les seves declaracions s’ha emportat diversos pals. D’una banda, sobre la seva petició de dos anys de paciència als socis per a recuperar el potencial econòmic -el mateix argument de Bartomeu davant la caiguda d’ingressos per la covid-, en contrast amb la mateixa petició de paciència de Koeman, al qual han volgut conformar amb Luuk de Jong com a contrapès a les baixes de Messi i Griezmann, que serà destituït per no donar resultats immediats.
I, com no, per segona vegada en tot just una setmana, Javier Tebas li ha hagut de donar un toc i fer-lo callar amb un tuit, al qual no ha replicat: “Aclariment al Sr. Romeu 1- Repetim (una altra vegada): CVC no és una operació de finançament. No es pot comparar a Goldman Sachs. Aquesta sí ha hipotecat els seus drets de TV per 10 anys. 2- Amb la seva Superlliga els clubs de La Liga perdrien 22.000 milions en drets de TV en els pròxims 10 anys”, ha dit Tebas.
Finalment, Eduard Romeu ha travessat una línia molt perillosa en aquest moment clau, referint-se a l’herència de Bartomeu. “Ningú pot quedar impune, però caldrà veure quin camí es pren. I llanço una pregunta. On mirava la LFP? Ara està sent escrupolosa. I abans?”, ha dit, reptant a Tebas.
Compte, perquè la LFP ha de donar el vistiplau, o no, a la presentació de comptes separats que propugna Laporta, com en el seu moment va validar un aval que encara donarà molt de què parlar. Si la LFP hagués estat escrupolosa el més normal és que Eduard Romeu no hagués estat vicepresident ni Laporta president.
