La divinitat de l’algoritme

Quan el nostre cervell va començar a discernir, en les albors de la humanitat, determinats esdeveniments no tenien explicació. La malaltia o la mort de l’ésser estimat, el foc, l’ocultació del sol de nit. Imaginàvem que havia d’existir una causa benèfica per a allò que ens afavoria i algun culpable del que ens perjudicava. Descobríem a Déu i als el Diable, en les seves diferents accepcions.

Després va sorgir l’apropiació privada de béns públics. Algunes persones van decidir que una part del comú (la terra, l’aigua) era només seu i, només elles, els seus cercles pròxims i hereus, les podien gaudir en exclusiva. Els altres ho van acceptar, forçats per la major força bruta, o intel·ligència, dels apropiadors. Es va induir la creença que la sobirania, el poder i la propietat atribuïda, era atorgada per la gràcia de Déu. De la desgràcia, la culpa seria del Diable i de la condició pecadora dels desposseïts. L’abús i la depredació de recursos, que va originar l’avarícia i la cobdícia, està acabant amb la faç de la planeta tal com el coneixem.

La revolució industrial va convertir l’artesà en obrer, en haver de vendre el treball en comptes de vendre la producció. Van idear l’organització científica, perquè deixessin de treballar només per viure cada vegada millor i passessin, sense oposició, a treballar el màxim per enriquir més els amos dels mitjans de producció.

La força bruta no és suficient perquè la majoria accepti treballar i viure en l’escassetat i la penúria mentre altres gaudeixen d’una vida regalada. És necessària la persuasió i la propaganda. La Pàtria, l’Ètnia, el Mèrit. Els interessos, aspiracions i expectatives de l’ànima humana cal manipular-les i redirigir-les. De gran utilitat ha estat la confessió dels pecats. Algunes empreses, envers els seus quadres i comandaments intermedis, encara utilitzen l’avaluació de la feina enllestida.

Ara, intervenim voluntàriament i gratuïtament a les xarxes socials, fem servir mitjans electrònics de compravenda i triem, en les plataformes de transmissió per TV, sèries, pel·lícules i documentals. Això ens retrata i classifica. A punt per ser manipulats i remodelats en funció dels nostres desitjos, tendències i preferències. La presidenta madrilenya ha repudiat a qui posa mitjans, incòmodes, per combatre la pandèmia, ofereix llibertat per gaudir del botellot que facilita i arrasa a les eleccions.

La vigilància de persones sospitoses necessita d’autorització judicial, si vulnera algun dret. A Internet estem sotmesos a investigació massiva sense permís judicial. S’accepta mansament sense donar-li importància. Podem accedir a la informació que obtenen, sol·licitar que l’esborrin i denunciar pràctiques abusives, però són procediments complexos, que gairebé ningú usa.

Es necessiten màquines electròniques molt complexes i programes informàtics molt sofisticats, a l’abast de pocs, per extreure coneixement i informació utilitzable de la immensitat de dades que subministrem (de l’adolescent al científic, associacions, empreses i corporacions, públiques i privades). El gran negoci, al costat del financer, és la compravenda de perfils. Amb l’ordinador quàntic les possibilitats seran inaudites.

Els objectius s’assoleixen sempre a través de processos. Formals i informals. La màxima eficàcia i eficiència precisa que s’assignin competències a les persones i tasques a les màquines. Des d’Euclides fins als que guien un artefacte per l’espai interestel·lar i ens reenvia informació, els algoritmes són processos. Conjunt ordenat d’operacions i instruccions successives, predeterminades, que permeten la solució d’un problema o realitzar una acció, que la tecnologia optimitza.

Els robots actuen de la manera prevista. Suposem que a un cotxe sense conductor li fallen els frens. Si segueix la seva trajectòria pot atropellar una jove blanca embarassada, si gira a l’esquerra cau per un barranc i si gira a la dreta carrega contra un captaire subsaharià. Què hauran inscrit en l’algoritme?

L’ús d’algoritmes aconsegueix millor els objectius. Decidir quins i canviar-los segons conveniència i oportunitat és funció humana. L’exaltació de l’algoritme i la submissió a la intel·ligència artificial és la nova mà invisible del mercat.

Ni en el rei, tribú o algoritme diví hi ha el suprem salvador. Nosaltres mateixos realitzem l’esforç redemptor.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides