No parlarem aquí dels residus més perillosos, industrials, sanitaris, i altres. Parlarem dels més abundants, mal gestionats, que poden semblar inofensius per la salut i el medi, però que amb mala gestió son un problema important a Catalunya.
Estem pendents, i ja és urgent, d’un nou govern que desenvolupi la llei de prevenció de residus, iniciativa parlamentària ja aprovada pel Parlament a la vegada que aprovava una moratòria de nous projectes d’instal·lacions d’incineració dels mateixos (entre ells els de Cercs, Juneda i El Morell) a més de revisar i posar terminis a les incineradors ja existents (AMB a Sant Adrià, Mataró, Girona i Tarragona).
Tema semblant a la crema de residus a les cimenteres (Montcada, Santa Margarita i els Monjos, Molins de Rei i Alcanar). Tenim la bona notícia recent, que el Tribunal Suprem dona la raó als veïns i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que l’empresa Lafarge no té llicència per cremar residus.
També podem parlar dels intents de cremar biomassa d’una manera esbojarrada per part d’empreses privades, (La Garriga, Palau d’Anglesola i el Poal, Juneda…). Diuen que per fer energia elèctrica, inclús a base de cultius d’arbres per cremar-los (hipotecant sol agrícola de regadiu) quant en realitat és per negoci, cremant residus urbans mal gestionats. La biomassa està bé per fer barbacoes o per estufes per calefaccions locals, cremant neteges de boscos del territori.
Aquesta història de les males polítiques i gestió dels residus urbans comença al segle XX amb l’aparició de nous materials, la cultura “d’usar i tirar”, la pretensió de fer negoci fàcil amb el tema i la corrupció en les contractes públiques. Primer van ser els abocadors, que volia dir abocar en una parcel·la de terrenys aquests residus. El primer episodi de contaminació que conec va ser la contaminació a Barcelona de l’abocador de Montjuïc degut a pluges torrencials. Per aquest problema va néixer el famós desastre de l’abocador de Garraf (la pitjor decisió pel terreny calcari i permeable).
Després, les històries es repeteixen, amb contaminacions del medi, la salut i morts. La Fontsanta, Vacamorta, Can Mata, Can Carreres… i tants d’altres denunciats pels veïns. Amb emissions de CO2, NOx, partícules, SOx, compostos orgànics persistents (COP, entre ells dioxines) i altres. Per amagar el problema va sortir la idea de cremar-los, sense veure que els problemes (com l’energia) no desapareixen sinó que es transformen, es concentren i canvien, en fums, cendres, escòries, contaminen el medi: aigües, atmosfera, sol, aliments i espècies vives. A més de canvi climàtic.
Apareixen les incineradores (negoci). Quatre al territori. Cada cop volen cremar més tones perquè el problema creix. Aquí podem citar una declaració, el juliol del 2009, coordinada pel Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris CAPS) en contra d’aquesta política per motius de salut. (https://www.caps.cat/images/stories/declaracio_Opinio_Incineraci_Salut6.pdf)
És una declaració signada per 21 professionals sanitaris, molts d’ells especialistes en els temes ambientals o vinculats a conflictes del territori. Entre d’altres protagonistes líders en aquesta denúncia i oposició a les males polítiques de residus a Catalunya, cal citar el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i l’impuls de la “Estratègia Catalana Residu Zero” amb 33 entitats: plataformes territorials, de temàtiques ecològiques, coordinadores locals d’afectats i 50 municipis adherits (http://estrategiaresiduzero.cat/). És una entitat impulsora i d’ajuda a les lluites ciutadanes sobre aquest tema i creadora de relat i propostes de bones polítiques, que són lluites per la salut de les persones i el medi.
Cal repensar un nou model d’economia i de societat. Un model de creixement selectiu (no del PIB), creixement en saber, qualitat de vida, solidaritat, potenciant el bé comú, salut (com autonomia), equitat (reduint desigualtats) i en residus: economia circular.
Prohibir en origen, reduir, reparar, reutilitzar i reciclar (RRRR) vidre, metalls, aparells, paper, orgànic (compostatge). Caminar cap el Residu Zero. I exigir als nostres representants bones i urgents polítiques en aquest camí.
