No. Té por que el segrestin els serveis secrets espanyols. Així ho explica al llibre Ferides d’exili, escrit pels periodistes Mònica Hernández i Roger Tugas. A la pregunta “Has dit abans que hi ha amenaces que planen. N’has rebut d’explícites?” respon: “Vaig rebre amenaces al principi. Ara ho tenen més difícil. Sí que sabem que hi ha equips permanents de vigilància però no m’he sentit mai amenaçat a la meva vida, intimidat. No he deixat de fer res perquè hagi rebut més o menys amenaces. Però necessito un servei de seguretat. Perquè si ara sortís a córrer sol cada dia per aquests boscos, potser algun dia no tornaria a casa. A mi em poden agafar amb un cotxe i en dotze hores ja sóc a la comissaria de La Jonquera. Un ha de vigilar amb aquestes coses. Però no tinc por. No m’ha canviat la vida. Tampoc mai he fet futing!”.
Puigdemont juga a casa en aquest llibre. L’entrevisten dos amics. Mònica Hernández és subdirectora del programa FAQS de TV3, clarament decantat vers l’independentisme que representa l’ex-president, i Roger Tugas té un esplèndid currículum estelat: ara és a Nació Digital després de passar per Público i l’ARA. Forma part del grup Barnils i és tertulià del Més 324 de TV3 i d’El matí de Catalunya Ràdio. La complicitat és tan gran que fins i tot tutegen Puigdemont a l’entrevista.
Ferides de l’exili té 17 protagonistes. A més de Puigdemont, hi apareixen, entre d’altres, Lluís Llach, Valtonyc, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsati, Meritxell Serret, Carles Sastre, Marta Rovira i Adrià Carrasco. L’ha publicat Pagès editors.
