El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) té una visió molt particular de com es mesura el pluralisme polític als mitjans de comunicació. No l’entén com l’equilibri entre les informacions dedicades a les diferents formacions polítiques i opcions ideològiques sinó com la quantitat de persones i entitats a les quals s’entrevista o de les que se’n parla. Pel CAC, la pluralitat de les tertúlies dels programes de TV3 i Catalunya Ràdio no depèn de les idees de les persones que hi participen sinó de quantes ho fan.
Aquesta idea de pluralisme és la que permet que el CAC, en el seu Informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i la ràdio, març-agost del 2020 conclogui que “els informatius de TV3 van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques”. Van donar temps de paraula a 35 agrupacions polítiques, segons el CAC. Molt a prop van quedar RAC1, amb 32 agrupacions, i Catalunya Ràdio, amb 31. I més lluny, TVE Catalunya, amb 26, i betevé, amb 21. Cal tenir en compte, a més, que TV3 i Catalunya Ràdio dediquen moltes més hores a la informació sobre el que passa a Catalunya que el circuït català de TVE o betevé i, per tant, necessiten més interlocutors que els altres mitjans. Això va comportar que, entre els mesos de març i agost, fessin 411 entrevistes a actors polítics a TV3 i 384 a Catalunya Ràdio mentre que a RAC 1 en van fer 227, a betevé, 95, i a TVE-Catalunya, 11.
El mateix criteri serveix al CAC per vendre que les tertúlies de TV3 i Catalunya Ràdio són més plurals que les dels altres mitjans amb què se les compara en aquest informe. Tot i així, hi va haver més tertúlies a RAC 1 que a TV3. El mitjà radiofònic es presta més a aquest tipus de format. Pel CAC, les tertúlies de TV3 i Catalunya Ràdio són les més plurals perquè hi van participar 149 i 172 persones diferents. El seu informe, però, no analitza quins d’aquests tertulians són independentistes i quins, no. D’això es queixa fa temps la consellera del CAC Carme Figueras que, en el seu vot concurrent sobre l’informe, reclama que es faci una anàlisi desglossat de cada tertúlia. Una petició que ja ha fet en sis sessions del Ple del CAC. A més Figueras denuncia, en aquest vot concurrent, que “la manca de pluralisme en les entrevistes de TV3, el 3/24 i Catalunya Ràdio en els programes de la categoria magazins i altres espais informatius hauria de comportar una valoració del CAC i el consegüent advertiment a la CCMA de la necessitat complir amb les obligacions de servei públic que li són exigibles pel que fa, específicament, al pluralisme polític i a l’equilibri en la diversitat d’opinions de la societat catalana”.
La distorsió entre el nombre de persones i entitats que tenen accés als informatius i els programes de TV3 i Catalunya Ràdio es fa especialment evident en el capítol que l’informe del CAC dedica al que anomena “entitats vinculades al debat polític”. Òminum Cultural i l’ANC van acaparar el temps que els mitjans públics de la Generalitat van dedicar a aquestes entitats entre març i agost de l’any passat. A TV3 van ocupar el 78,6% d’aquest temps i a Catalunya Ràdio, el 72%. Les altres entitats presents en aquest apartat són, també, de l’àmbit procesista. A TV3, Alerta Solidària representa un 7,7% d’aquestes intervencions i l’Associació Catalana pels Drets Civils, un 0,9%. La plataforma El País de demà, que es podria considerar equidistant, completa aquest quadre a TV3 amb el 13,8%. Aquesta plataforma va aconseguir fer-se un petit forat a Catalunya Ràdio: un 6%. El 94% restant se’l van repartir entre l’ANC, Òmnium Cultural, Alerta Solidària, l’Associació Catalana pels Drets Civils i, fins i tot, el Consell per la República, a qui es va concedir un 7,7% del temps dedicats a aquest tipus d’entitats.
