El masclisme és una xacra que, suposadament, tots els polítics asseguren que volen combatre. Però ni tots fan el mateix diagnòstic, ni tots ho fan de la mateixa manera. I és que de vegades hi ha líders polítics que, quasi sense adonar-se’n, destil·len un masclisme interioritzat a les seves declaracions que contradiu completament el discurs oficial d’igualtat que proclamen.
És, clarament, el cas del president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol. Fa només uns dies, el popular va voler criticar la possibilitat que la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, acabés sent la candidata alternativa a Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat. Però per fer-ho, va tirar de masclisme al més pur estil classicot. Per referir-se a ella va utilitzar paraules i qualificacions com “l’amigueta de Puigdemont”, “aquesta noieta”, “una senyora sense mèrit polític”… per acabar-ho rematant assegurant que si ella era la candidata “la institució mai hauria imaginat caure tan baix, ni ella aspirar a tant”.
Les paraules de García Albiol, però, s’aguanten menys encara quan algú compara els currículums acadèmic i polític d’Artadi i García Albiol. I és que el popular no pot evitar engaltar barbaritats com aquesta o com la que va deixar anar quan va veure les urnes de l’1-O i va dir que semblaven els “cubells que fa servir la dona per a la roba bruta”