L’empresa Serhs, de l’exalcalde de Calella i exdirector general de Turisme de la Generalitat, Ramon Bagó, ha estat escollida per gestionar el servei de restaurant, bar i vending del Parlament de Catalunya. Ramon Bagó és un membre molt destacat del sector negocis del règim pujolista i ell mateix va haver de comparèixer, fa tres anys, per declarar en la comissió parlamentària d’investigació de la corrupció del sistema sanitari.
En els últims cinc anys, les empreses de Ramon Bagó han rebut 29 adjudicacions de les administracions públiques catalanes. Entre les més importants hi ha, per exemple, el servei de càtering de la presó de Brians-1 i d’altres centres penitenciaris catalans, concedida l’any passat per 26,5 milions d’euros. I això que els contractes de Serhs amb la Generalitat van ser investigats per l’Oficina Antifrau de Catalunya, que hi va trobar indicis de delicte i tràfic d’influències!
Malgrat totes les bones intencions i les bones paraules d’ERC i la CUP, els puntals parlamentaris del president Carles Puigdemont, de regenerar la vida pública catalana -jo me’ls crec- els tentacles del pujolisme continuen ben vius i s’infiltren per totes les escletxes. Que l’empresa Serhs s’encarregui, a partir d’ara, de servir els àpats i els cafès dels representants del poble de Catalunya és el paradigma d’aquesta corrupció sistèmica que ha corcat i ha destruït el país des de fa 35 anys i que ara ha aconseguit entrar fins a la cuina de la nostra màxima institució d’autogovern.
El mateix podem dir del nomenament de l’exconseller Felip Puig com a president de l’empresa Tram, concessionària dels serveis de tramvia que connecten el Baix Llobregat (Trambaix) i el Barcelonès Nord (Trambesòs) amb la capital catalana. Aquesta empresa està controlada accionarialment per Globalvia, Moventia i Alstom, però també compta amb participació pública (TMB i Ferrocarrils de la Generalitat). A més, rep cada any 45 milions d’euros de l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM), consorci públic format per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres institucions.
Felip Puig, íntim amic de Jordi Pujol Ferrusola, ha estat durant anys en el nucli dur de la corrupció convergent des dels diversos càrrecs que ha ocupat (president d’Adigsa, conseller de Medi Ambient, conseller de Política Territorial…). La seva designació com a president del Tram no és només un cas repugnant de portes giratòries: és una provocació i la constatació que el règim pujolista continua remenant la cua sota el paraigua de Junts pel Sí.
En l’entorn de la família Pujol regna un mesurat “optimisme” perquè l’escàndol judicial que afecta tot el clan pot acabar quedant en no-res. Des que l’expresident de la Generalitat va fer la confessió pública sobre els diners d’Andorra –el 25 de juliol del 2014-, el cert és que cap membre de la família Pujol ha trepitjat la presó i la màxima mesura cautelar adoptada fins ara ha estat la retirada del passaport al Júnior. A més, han trobat un valuós aliat en el comissari jubilat José Manuel Villarejo, que, en suport a la defensa dels germans Cierco, ha aportat uns explosius documents a la justícia andorrana que demostren l’existència de l’anomenada Operació Catalunya.
El cervell d’aquesta operació, Jorge Fernández Díaz, ha quedat exclòs del nou gabinet de Mariano Rajoy i el director adjunt operatiu (DAO) de la policia que la va coordinar, Eugenio Pino, també ha plegat per jubilació. Els Pujol tenen ara un fil conductor que els connecta directament amb el cor del poder central madrileny: l’empresari Ignacio del Hierro, marit de la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, i exsoci de Jordi Pujol Ferrusola en els negocis internacionals.
No perdem mai de vista que el procés sobiranista arrenca l’any 2012, a partir del moment que la justícia va imputar Oriol Pujol, el príncep de la dinastia destinat a ocupar la presidència de la Generalitat, pel cas de les ITV. L’Estat va respondre al desafiament independentista amb l’Operació Catalunya, que va rebentar els comptes de la família Pujol a Andorra i va destapar la seva extensió a una escandalosa trama de paradisos fiscals (Panamà, Belize, Guernsey, Jersey, Man, Liechtenstein, Suïssa, Bahames, Illes Verges Britàniques, etc.).
En aquesta duríssima batalla subterrània lliurada entre els poders de l’Estat i la dinastia catalana també cal emmarcar l’abdicació del rei Juan Carlos I, el 2 de juny de 2014, un dels “nius” que podien caure de “la branca” a la qual va fer al·lusió l’expresident Jordi Pujol durant la seva compareixença al Parlament. Segons apunten les investigacions periodístiques, compartien el mateix fiduciari a Suïssa, l’intocable Arturo Fasana! En la mesura que el procediment judicial contra els Pujol es vagi desinflant, també constatarem que passa el mateix amb el procés independentista i, en concret, amb el “referèndum o referèndum” anunciat pel president Carles Puigdemont, que no deixa de ser el “bon noi obedient” de la nissaga.
En els últims dies hi ha indicis que ja han trobat el llumí que ha d’encendre la pipa de la pau entre Madrid i Barcelona: impunitat pels Pujol a canvi de rebaixar el soufflé independentista. És en aquest sentit que cal interpretar la possible renúncia al referèndum, anticipada per l’alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, un pes pesant en l’actual estructura de poder del PDECat.
Ara que sembla que torna el vell ordre (ho sento per ERC i la CUP, tontos útils d’aquesta tragicomèdia), ja hi ha via lliure perquè Serhs entri per la porta gran al Parlament o perquè Felip Puig sigui nomenat president del Tram. Després de la revolució dels somriures, la contrarevolució del business.
