El Parlament autonòmic de Catalunya, restaurat després de la mort del dictador, té 35 anys d’història, dels quals durant 28 ha fet confiança a governs encapçalats per CiU: 23 anys de pujolisme i 5 anys amb el president Artur Mas al Palau de la Generalitat. És a dir, el 80% d’aquests 35 anys d’autogovern han estat en mans d’uns mateixos interessos polítics, econòmics i mediàtics.
Sento dissentir: aquestes eleccions del 27-S no es juguen en clau de futur -independència sí/independència no- com ens intenten vendre des de Junts pel Sí i des dels seus satèl·lits i les seves prolífiques terminals publicitàries. Aquestes eleccions serveixen, com totes les eleccions, per jutjar, a través de les urnes, el passat i el present d’un país: el nostre.
I el veredicte ha de ser objectiu, raonat i implacable. Durant 28 anys, Convergència Democràtica (amb l’afegitó d’Unió, que ara ha abandonat el vaixell) ha portat el timó de Catalunya. Per tant, si som on som i tenim el que tenim és, en un 80%, responsabilitat directa de Jordi Pujol i Artur Mas.
No s’hi val a invocar un futur de color de rosa amb l’estelada al puny. Totes les persones -i jo el primer- desitgem el millor pels nostres fills i pels nostres néts. Totes les persones -i jo el primer- somiem en un Planeta on regni la pau i l’harmonia, començant pel tros de terra on vivim i el que tenim més a prop.
Cada persona és un món i l’art de la política és la construcció de societats tolerants, obertes, justes i solidàries, on cadascú hi trobi un espai de llibertat i confort per desenvolupar les seves il·lusions, tot respectant la llibertat dels altres. Aquest és l’anhel profund de la Humanitat i val a dir que, en el decurs dels segles, hem fet molt de camí vers aquesta lloable Utopia.
Ha estat ben governada Catalunya durant aquests tres anys de la X legislatura? Ha fet una bona tasca el president Artur Mas en benefici del conjunt de la societat catalana? Ha millorat el nostre país en allò que és consubstancial al benestar dels catalans? Això és el que hem de tenir en compte a l’hora d’anar a votar aquest diumenge vinent.
Apel·lar a suposats “enemics exteriors” per justificar les errades i mancances pròpies és una excusa de mal pagador. La Generalitat, en el context actual, té un ampli ventall de competències que incideixen en la vida quotidiana de la gent. Òbviament, a mi i a tots ens agradaria que aquest sostre d’autogovern fos més alt, però això són figues d’un altre paner i assolir-lo requereix un ampli consens (possible i factible).
Ho dic amb mal al cor, perquè m’agradaria que la realitat fos una altra: Artur Mas ha estat un pèssim 129è president de la Generalitat i és la nostra obligació foragitar-lo democràticament aquest pròxim 27-S.
