El 16 de març passat, en una operació contra el narcotràfic, la policia argentina va escorcollar la casa de Patricio Daniel Gorosito, empresari i directiu de clubs de futbol, considerat un dels caps, juntament amb l’advocat Carlos Salvatore, d’una de les bandes de traficants de cocaïna més important de l’Argentina, des d’on inundaven Europa de pols blanca o, millor dit, de pols negra perquè solien camuflar la droga dins de sacs de carbó vegetal.
Gorosito estava en situació d’arrest domiciliari i a l’espera de judici des de març de 2012, quan va ser extradit a l’Argentina, precisament procedent de Barcelona, on la policia espanyola l’havia detingut acusat de formar part d’un grup de narcotraficants que introduïen carregaments de cocaïna a Europa a través del port de Lisboa. El 10 de juny passat va començar el judici contra Gorosito, així com contra altres quatre membres del seu grup, en un jutjat de la ciutat argentina de Resistencia.
El narco argentí se sentia atret per la capital catalana i per una de les seves entitats, el FC Barcelona, amb el qual havia signat uns anys abans un acord de col·laboració quan presidia el Real Arroyo Seco, un club de futbol de la ciutat d’Arroyo Seco, situada a 32 kilòmetres de Rosario, on va néixer Lionel Messi.
El 4 d’octubre de 2006, Patricio Gorosito i Joan Laporta van signar en la ciutat esportiva del Real Arroyo Seco un protocol de col·laboració pel qual el Barça es comprometia a aportar 300.000 euros per la construcció d’un centre educacional i esportiu per nens amb mancances. Els dos presidents es van intercanviar samarretes: Laporta en va regalar una de blaugrana amb el nom de Gorosito i, aquest últim, li’n va entregar una altra de taronja del Real Arroyo Seco amb la publicitat de Katrine, una cadena de restaurants locals.
En aquesta expedició a l’Argentina, Laporta anava acompanyat per la seva cosina Marta Segú Estruch, aleshores directora de projectes internacionals de la Fundació FC Barcelona; pel director esportiu, Txiki Beguiristan –ara al Manchester City– i pel directiu Albert Perrín, que aspira a tornar a la junta del Barça en el cas que Laporta s’imposi en les eleccions d’aquest 18 de juliol. Laporta i Gorosito es van fotografiar plantant un arbre com a símbol de la col·laboració entre els seus clubs.
“Un granet de sorra”
“La idea és aportar un granet de sorra al nostre propòsit, que és el de tenir una societat millor i més justa”. Això va dir Joan Laporta als periodistes argentins que van assistir a la col·locació de la primera pedra del “centre educacional i esportiu per nens necessitats”, tal com relata una crònica del diari La Nación, de la ciutat de Rosario.
Segons les investigacions policials, en aquell temps, quan es va signar l’acord de col·laboració entre el Barça i el Real Arroyo Seco, Gorosito feia anys que es dedicava al lucratiu negoci del narcotràfic, amb el qual va guanyar tants diners que va crear aquest club de futbol i una moderna ciutat esportiva. El futbol li va servir per fer amics poderosos, convertir-se en un personatge famós i, per altra banda, suposadament li permetia blanquejar els guanys de les seves activitats il·lícites.
Un club sorgit del no-res
Gorosito s’havia entestat temps enrere en fer-se un nom en el món del futbol. L’any 2002, es va presentar a les eleccions a la presidència de l’Atlético Arroyo Seco, el club dels seus amors, on jugaven els seus fills, però les va perdre per mitja dotzena de vots i, enfurismat, va decidir crear del no-res un nou equip de futbol, el Real Arroyo Seco.
Un projecte faraònic: no només va fundar un club, sinó que va aixecar un complex esportiu en uns terrenys de 21 hectàrees, amb 7 camps de futbol professionals, un dels quals disposava de grades amb 12.000 cadires de plàstic, edificis de serveis i un hotel de quatre estrelles que va edificar Constructora Deportiva SA, propietat de Genaro Aversa, gendre del difunt Julio Grondona, mort el juliol de l’any passat, que va ser president de l’Associació de Futbol Argentí (AFA) i vicepresident de la FIFA.
Gràcies al seu talonari de xecs i la influència de Grondona, Gorosito va fitxar bons jugadors i va arribar a disputar la final del Torneig Argentí A, equivalent a la tercera categoria de la lliga. Fins i tot, va llogar el camp al club Tiro Federal de Rosario la temporada 2005-2006 que va jugar a la primera divisió argentina. Eren els temps d’esplendor, quan Gorosito preparava asados a Grondona i a Laporta.
Messi es recupera
Quan Lionel Messi es va lesionar en el bíceps femoral en un partit de Champions contra el Celtic de Glasgow, el 4 de març de 2008, va estar un mes i mig de baixa i va fer una estada de recuperació a l’Argentina, precisament en les instal·lacions del Real Arroyo Seco, situades prop de la residència familiar de Messi, en la urbanització Azahares del Paraná de la ciutat de Rosario. Els pares de Messi ja coneixien aquest complex perquè, precisament, van acompanyar Laporta i Gorosito quan van plantar l’arbre.
Uns mesos després, el juny de 2008, Gorosito es va vendre aquest complex esportiu a Rosario Central, club de futbol de la primera divisió argentina, per 16,1 milions de dòlars. En quatre anys, havia creat un club de futbol, havia aixecat una ciutat esportiva i s’ho havia venut tot, però estava decidit a continuar la seva aventura futbolera.
Gorosito es va establir al nord de l’Argentina, a Sancho Corral, una localitat de poc més de 6.000 habitants de la província de Santiago del Estero i va desembarcar a Atlético Mitre, el principal club d’aquella província, del qual exercia de manager a l’ombra. Segons explica La Nación, Gorosito “venia els seus contactes amb Grondona”, operava en la compravenda de futbolistes i, a sobre, suposadament el futbol li permetia blanquejar els beneficis del narcotràfic.
La policia el vincula a l’activitat de l’empresa Carbón Vegetal del Litoral, amb seu a Quitilipi, ciutat de la veïna província de Chaco, que exportava carbó a Portugal i a Espanya a través del port de Buenos Aires. El juliol de 2010, la policia va detectar una partida de prop de 400 quilos de cocaïna camuflada dins de sacs de carbó i, dos anys després, el juny de 2012, una altra d’uns 500 quilos quan s’estava embarcant. Els agents tenen constància d’aquestes dues operacions, així com d’una tercera, però desconeixen les que van aconseguir coronar amb èxit.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
