Els ‘peatges a l’ombra’ costen 200 milions

Els catalans paguem sis autovies a través dels pressupostos de la Generalitat a les adjudicatàries de la seva construcció pel 'sistema alemany'
c17
c17

El “sistema alemany” de finançament d’obres públiques s’ha demostrat, en el cas de Catalunya, que és una “bomba de rellotgeria” que afecta greument els comptes de la Generalitat. Aquest mecanisme d’enginyeria financera –ideat, paradoxalment, per no agreujar el dèficit públic- es va començar a aplicar a les acaballes del règim de Jordi Pujol i va assolir el seu màxim “esplendor” amb el conseller Joaquim Nadal, durant l’etapa del Govern Tripartit.

En el seu origen, el “sistema alemany” estava pensat per executar obres urgents que no tenien partida pressupostària assignada, però en el cas de Catalunya s’ha aplicat “alegrement” durant el període 2002-2009, fins que un informe de la Sindicatura de Comptes de l’any 2008 va alertar dels enormes riscos que comportava i de la seva inviabilitat financera a llarg termini. En total, i a banda del deute financer -que puja a 62.000 milions d’euros-, la Generalitat acumula 80.000 milions d’euros de “compromisos de despesa adquirits amb càrrec a exercicis futurs”, que en bona part corresponen a obres realitzades pel “sistema alemany” de finançament.

El ‘Castor català’
Entre les partides diferides més importants hi ha els 17.000 milions compromesos en el pla ferroviari Ifercat (fins a l’any 2055), els 6.400 milions de les sis autovies que s’exploten pel sistema de “peatge a l’ombra” (fins a l’any 2041), els 3.500 milions en escoles i altres equipaments (fins a l’any 2037), els 2.700 milions destinats a comissaries dels Mossos, jutjats i centres penitenciaris (fins a l’any 2042) o els 1.300 milions de la Ciutat de la Justícia (fins a l’any 2039).

Les obres ja estan fetes, però la Generalitat –per no incrementar el seu endeutament- va optar per pagar-les a terminis a les empreses adjudicatàries, que van buscar finançament bancari privat per executar-les. Això sí, garantint-se per contracte amb l’administració una rendibilitat abusiva que supera, per terme mitjà, el 10% anual. A més, els bancs han exigit que, en cas d’impagament per part de les empreses concessionàries, la Generalitat assumeixi la responsabilitat dels crèdits atorgats. És a dir, el mateix que ha passat amb l’escàndol de la plataforma Castor.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides