Amb l’anunciada represa de l’economia espanyola, el somni independentista català s’esvaeix.
La visita del president Artur Mas als Estats Units, la setmana passada, marca el punt d’inflexió a la baixa.
L’acte estel·lar, la conferència organitzada per Xavier Sala-i-Martin a la Universitat de Columbia, va ser una pantomima de molt baixa categoria, indigna d’un president de la Generalitat de Catalunya.
Com a català que estimo el meu país i les nostres institucions d’autogovern, crec que el president Artur Mas mereix un escenari més potent a l’hora de fer les seves compareixences en públic a l’estranger.
Si el Diplocat i el departament de Presidència de la Generalitat no són capaços de trobar plataformes més escaients a l’alçada de la nostra honorabilitat col·lectiva, és millor que ho deixin córrer.
Veig el president Artur Mas desorientat i perdut. Les veus internacionals que li assenyalen que la seva fugida endavant cap a la secessió és un error són massa contundents i aclaparadores.
Ni Europa ni els Estats Units volen obrir la “caixa dels trons” que suposa remoure les fronteres internes. Còrsega també? I Texas?
No hem de caure en la desesperació ni la impotència. Al contrari. Crec que tot el camí que s’ha fet s’ha de concretar d’una manera positiva pels interessos del conjunt de la societat catalana.
És hora de trobar la síntesi entre independentistes i federalistes. Catalunya és un país molt fàcil i agraït de governar si som capaços d’establir un ampli consens.
L’independentisme “pur” ja ha demostrat que té un sostre que és impossible de franquejar i que és insuficient per assolir el programa de màxims.
Que l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, un catalanista de pedra picada, fos xiulat pels assistents a l’assemblea de l’ANC és el símptoma de l’esgotament de l’impuls independentista.
Hi ha un punt de partida i d’arribada, de divisió i de retrobament: la defensa de la integritat de l’Estatut del 2006, escapçat per la sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010, després del recurs presentat pel PP.
L’Estatut del 2006 va ser aprovat pels catalans en un referèndum legal i acceptat per l’Estat. El volem tot sencer.
En aquest mainstream ens hi podem trobar gairebé tots. També PSC, ICV, UDC, Ciutadans, Podem...
Els catalans necessitem guanyar batalles.
En la perspectiva d’unes pròximes eleccions generals que enterraran la majoria absoluta del PP, és factible l’organització d’un consens català en defensa de la integritat l’Estatut del 2006 amb garanties d’èxit a Madrid.
Hi ha solucions jurídiques i polítiques raonables i enraonables.
Pas a pas, fent camí. Llarga marxa.
