Designació imminent de l’arquebisbe de Barcelona

El Papa Francesc intensifica els contactes per triar el substitut, si bé les travesses apunten cap a Juan José Omella, bisbe de Logronyo-Calahorra i catalanoparlant
El Papa Franscesc i el cardenal Omella
El Papa Franscesc i el cardenal Omella

Tothom en els ambients eclesials espanyols i catalans ho dóna per imminent. El nomenament pel Papa del nou arquebisbe de Barcelona es pot produir en qualsevol moment. Malgrat això, el procés de tria i designació, que comporta l’enviament d’una terna (o més) per part de la nunciatura a Roma ha entrat en zona de turbulències.

La partida en aquests moments està en el seu moment crucial. El cardenal Lluís Martínez Sistach es mou per aconseguir una nova pròrroga. Tot i que l’abril proper farà 78 anys, gaudeix de bona salut i ha tingut a favor seu el delicat moment polític català. En una cosa, Roma l’escolta: serà difícil trobar algú que sigui capaç d’estar bé amb quasi tothom.

Lluís Martínez Sistach calcula tots els seus moviments per no deixar marge a l’error. Va participar en el comiat laic al periodista Joan Barril, acotant el cap davant del fèretre, un gest a la Catalunya satisfeta de ser laica i progressista. Però fa poc, va prohibir al teòleg heterodox Juan José Tamayo que fes una conferència a la parròquia de Sant Medir, una ganya de complicitat a la dreta eclesial, que només espera una patinada del prelat.

Mantenir un any més el cardenal a Barcelona seria tot una sorpresa. Però fa pocs dies el Papa va rebre l’arquebisbe al Vaticà, sembla que a petició d’aquest. Una trobada que no estava prevista.

Llums i ombres d’Omella
El nom de Juan José Omella, bisbe de Calahorra-Logronyo, fa temps que corre. Omella, com ja hem informat, genera inquietud en els sectors més catalanistes. Oriol Domingo, des del seu bloc In saecula saeculorum, ha recordat que va ser un dels qui van recolzar la instrucció pastoral del cardenal Antonio María Rouco que definia la unitat d’Espanya com un bé moral. Cal dir, però, que no més tretze prelats s’hi van oposar.

Omella, fill de la Franja i catalanoparlant, també va etzibar de valent contra la diòcesi de Lleida en el plet per l’art de Ponent. Ara aquest ve a casa a tenir cura del ramat? Ressona de nou el “Volem bisbes catalans”. I catalanistes. Però Omella té més vessants. Juan Rubio, des de La Vanguardia, recordava en un dels articles publicats en defensa d’aquesta candidatura, que connecta molt bé amb els nous aires de Roma. Omella estaria alineat amb l’ala més oberta dels bisbes. El seu discurs és més social del que és habitual en la Conferència Episcopal. I es dóna per feta certa sintonia entre ell i el Papa Francesc.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 38 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari