El PP de Catalunya tenia una triple comptabilitat

Luis Bárcenas té raó: no només hi havia una 'caixa B' del PP al carrer Génova 13
triple comptabilitat pp
triple comptabilitat pp

En la seva compareixença, el passat dia 10 d’abril, davant el magistrat de l’Audiència Nacional Pablo Ruz, que instrueix el cas Gürtel, l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, va explicar que la ‘caixa B’ no existia només a la seu central del partit, al carrer Génova 13. Segons Bárcenas, actualment en presó preventiva a Soto del Real, “totes les organitzacions provincials i regionals del PP” funcionaven amb diner negre i disposaven d’una ‘caixa B’.

La secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, va sortir en tromba seguidament, desmentint rotundament les afirmacions de l’extresorer. També ho van fer, amb vehemència i santa indignació, diversos responsables territorials del PP, entre els quals la presidenta del partit a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho.

Aquests dies, el discurs de tots els dirigents populars és monolític: “Diner negre? Mai de la vida! Com pot tenir credibilitat una persona que amaga els seus diners a Suïssa?”. Però EL TRIANGLE està en condicions de demostrar que, en aquest cas, Luis Bárcenas té raó. En concret, el PP de Barcelona s’ha finançat, en el passat, amb diner negre. Tenim la documentació comptable que ho acredita. Correspon a la campanya de les eleccions generals de 1989, quan l’actual ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, es va presentar com a cap de llista del PP per la circumscripció de Barcelona.

Els documents que reproduïm pertanyen a la comptabilitat interna del carrer Urgell, seu del PP de Catalunya, i ja van ser publicats per EL TRIANGLE en la seva edició n. 289, del 19 de febrer de 1996. Aquests documents demostren que el partit, en el cas concret de Barcelona, funcionava amb tres comptes:
· Una Caixa A, domiciliada en una sucursal del Banc Central, on es rebien les transferències en ‘diner blanc’ que es feien des de la direcció central del partit, al carrer Génova 13
· Una Caixa B, domiciliada en una sucursal del Banc Santander, que es nodria amb els donatius anònims i en negre que feien empresaris catalans afins al PP.
· L’anomenada Caixa Auxiliar, que també rebia donatius en negre i es feia servir per pagar les petites despeses de la campanya electoral.

Segons la documentació que té EL TRIANGLE, en aquesta campanya electoral el PP de Barcelona es va gastar uns 50 milions de pessetes, dels quals 26.600.100 pessetes eren “transferències de Madrid” i 24.741.330 pessetes corresponien a ingressos en diner negre (17.884.000 pessetes ingressades a la Caixa B i 6.857.330 pessetes ingressades a la Caixa Auxiliar). Destaquen, en aquest sentit, un ‘donatiu’ de cinc milions, un de tres i un de dos a la Caixa B i un de quatre i un altre de 1.200.000 pessetes a la Caixa Auxiliar.

Cal assenyalar que, en aquella època, la legislació sobre el finançament dels partits polítics era molt més laxa que en l’actualitat, en què s’han endurit els controls a causa dels reiterats casos de corrupció política produïts en els últims anys. Tot i així, la Llei orgànica 5/1985 de Règim Electoral General, vigent durant la campanya de 1989, especificava en el seu article 125: “Cap persona, física o jurídica, pot aportar més d’un milió de pessetes als comptes oberts per un mateix partit, federació, coalició o agrupació per recaptar fons a les eleccions convocades”. En el cas del PP de Catalunya, els documents que aportem constaten que es va infringir la llei, tota vegada que hi ha ingressos anònims superiors al límit establert d’un milió de pessetes.

PODEN TROBAR MÉS ARTICLES I DOCUMENTACIÓ EN LA DARRERA EDICIÓ IMPRESA D’EL TRIANGLE, DISPONIBLE A PARTIR D’AQUEST 23 D’ABRIL. SI VOLEN MÉS INFORMACIÓ, CONTACTIN AMB NOSALTRES MITJANÇANT [email protected]

(Visited 25 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari