La unió de les paraules Catalunya i banc és sinònim de fracàs. Almenys així ho demostra la història. El Banc de Catalunya, creat el 1920, va fer fallida el 1931, a l’inici de la II República. Banca Catalana, l’entitat fundada per Jordi Pujol el 1959, va ser intervinguda pel Fons de Garantia de Dipòsits el 1982. I Catalunya Banc, fruit de la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona, va ser rescatat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) al novembre de 2011.
Les tres entitats van provocar pèrdues milionàries als seus accionistes i clients. En el cas del grup Banca Catalana (que també incloïa el Banc Industrial de Catalunya) el seu forat es va quantificar en 139.000 milions de pessetes i va requerir unes ajudes públiques de 275.713 milions. En el cas de Catalunya Banc, el FROB ha aportat, fins ara, 12.052 milions d’euros i hi ha uns 70.000 clients afectats per l’estafa de les preferents i deute subordinat.
La querella fallida
Però la història també ofereix uns paral·lelismes curiosos. Al maig de 1984, la Fiscalia General de l’Estat va interposar una querella criminal contra 25 membres del consell d’administració i alts executius de Banca Catalana, acusats del desfalc produït en aquest grup financer. Entre els acusats hi havia el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, i destacats empresaris com Jaume Carner, Andreu Ribera, Olegario Soldevila, Joan Baptista Cendrós o Joan Millet.
L’entorn de Pujol va acusar Narcís Serra, llavors ministre de Defensa del govern de Felipe González, de ser l'”inspirador” polític d’aquesta querella, que va ser elaborada pels fiscals José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo. La causa: la frustració existent al PSC perquè Jordi Pujol havia guanyat per majoria absoluta les eleccions a la presidència de la Generalitat.
Després d’una tumultuosa instrucció sumarial, en la qual van abundar les pressions polítiques i econòmiques de tot tipus, el ple de l’Audiència Territorial de Barcelona va decidir, el 1986, desestimar la querella contra Jordi Pujol. Quatre anys més tard també va arxivar el sumari contra la resta d’imputats.
29 anys després
Des de 1984 ha plogut molt. Però vet aquí que, 29 anys després, la Fiscalia Anticorrupció ha interposat una demanda contra Narcís Serra, Adolf Todó i els 52 membres del consell d’administració de Caixa Catalunya de l’any 2010. Jordi Pujol, en la seva senectut, deu haver somrigut. El mateix tràngol que ell va patir el 1984, i que el va marcar profundament per tota la vida, ara li toca passar-lo al seu perseguidor Narcís Serra.
Si en el cas de Banca Catalana, el partit Convergència Democràtica va mobilitzar les seves bases perquè es manifestessin pels carrers de Barcelona contra el processament del president de la Generalitat, Narcís Serra no té avui qui el defensi, més enllà del seu advocat. A l’exalcalde i exministre socialista li espera un amarg calvari judicial.
Les acusacions del fiscal Fernando Maldonado a què ha de fer front no revesteixen, d’entrada, la gravetat de les imputacions abocades contra els directius del grup Banca Catalana. En els 19 folis de la seva denúncia, el fiscal anticorrupció acusa el consell d’administració de Catalunya Caixa d’haver aprovat un increment injustificat de les retribucions de la cúpula executiva de l’entitat, quan ja era públic i notori que passava per greus dificultats financeres que van obligar el FROB a injectar urgentment, aquell mateix any 2010, una aportació de 1.250 milions.
POTS LLEGIR TOTA LA CRÒNICA COMPLETA A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
