La figura del Rei Borbó sempre ha estat intocable. Un temor reverencial cap a la seva persona s’ha anat convertint a través del temps en un estrany pacte entre polítics, periodistes i el poble pla consistent en no criticar-lo a ell i, en menor grau, als membres de la seva família. Un pacte no escrit que va romandre vigent fins a l’any 2007, quan una revista satírica el va trencar. Va ser un triomf del quart poder a través de l’humor, la ‘conyeta’ i la ridiculesa. En la portada del número 1.573 de la revista ‘El Jueves’ va aparèixer una caricatura dels prínceps d’Astúries practicant la postura sexual coneguda com la del ‘gosset’ sobre el títol, “2.500 euros per nen”. Els seus autors van rematar la feina amb aquesta frase que van atribuir a Felip de Borbó: ‘Te n’adones? Si et quedes prenyada et donaran 2.500 euros´. ‘Això serà el més semblant a treballar que he fet en la meva vida’, contestava Leticia.
El magistrat Grande-Marlaska, àvid de publicitat per promocionar la seva brillant carrera de ‘jutge estrella’, va tramitar un sumari contra els humoristes de la revista, Manuel Fontdevila i Guillermo Torres, per un delicte d’injúries al príncep hereu, les conseqüències del qual van ser inconcebibles. Em va costar per aquells temps imaginar com els defensors de la Casa Reial havien estat tan maldestres. Després del segrest de l’edició els exemplars de ‘El Jueves’ es van cotitzar a Internet, al preu de 100 a 2.500 euros cadascun quan el seu valor real era de dos euros amb cinquanta cèntims. Es van confeccionar milers de samarretes estampades amb el dibuix dels prínceps copulant. Però com el jutge Marlaska li havia agafat el gust a perseguir a llenguallargs, grollers, burletes i calumniadors precoços de la família reial, va desenterrar un parell de denúncies que guardava com un tresor en el fons del seu famós armari, i les va tirar endavant. Al Rei no li va fer cap gràcia tot aquell embolic. Cada nou judici promovia revoltes i més revoltes. Va ser el principi de la teoria de la conspiració.
Després del segrest de ‘El Jueves’, el diputat Anasagasti va declarar que li semblava més greu que un dibuix, el fet que uns empresaris mallorquins haguessin regalat al rei el ‘Bribón 14’ sense que ningú pogués fiscalitzar aquests donatius. El coronel Martínez Inglés va publicar un article veraç i ajustat històricament atacant a la dinastia borbònica, i parlant de la seva baixa catadura moral, professional i social de la qual ningú podia dubtar, afirmava: O potser Felip V no va ser un boig i egoista que va portar a aquest país cap a una guerra cruel i despietada que va provocar milers de morts? I Ferran VII no va ser un gran traïdor com reconeix la història oficial? I Isabel II no va tenir prou d’àvida sexual o meretriu règia com va comprovar el seu propi poble? I el seu espòs oficial, Francisco d’Assís de Borbó, àlies Paquita, no va ser un cabró consentit? I el nefast Carles IV, un covard i un traïdor a la seva Pàtria? I Alfonso XIII, un aficionat de les nits madrilenyes i un borratxo perpetu? I el comte de Barcelona, pare de Joan Carles que es va passar mitja vida a bord del seu iot bevent ginebra? I el rei actual que va matar al seu germà, va trair al seu pare i va adular a Franco per aconseguir la seva successió ‘a títol de rei’, i que no ha fet més que preparar cops d’estat, fornicar sense parar a càrrec dels fons reservats, etcètera.
Es va crear un gran sarau. Arran d’això, curiosament, van ser els programes del cor els que van trencar la veda i van tancar la porta de la censura. Van ser molts dies de bombardeig mediàtic de gran intensitat que el sistema no va vetar. Llibres, televisions, articles periodístics…El protagonisme del Rei en el 23-F, la seva participació en el cas Urdangarin, la gran crisi, el tret d’un rifle realitzat per un nét contra si mateix, la caça d’elefants a Botswana, el seu retorn a Espanya per ser intervingut, l’estada de la Reina a Grècia celebrant la Pasqua ortodoxa, la nova operació a Joan Carles, la seva disculpa infantil davant els mitjans -ho sento molt; no tornarà a passar-, la seva relació amb Corinna Sayn-Wittgenstin propagada als quatre vents i, per satisfer el got del grotesc, l’acceptació del càrrec de president del Campionat del Món de recorreguts de caça.
Tots aquests esdeveniments han convertit al Rei Borbó en un monarca d’opereta. El suport a la seva filla Cristina perquè no sigui inculpada en el ‘cas Nóos’ i les declaracions del seu incondicional Juan Manuel Lara confirmant la innocència d’Urdangarin, el qual -ja ho vaig explicar fa pocs dies en aquest mateix diari- no trepitjarà mai la presó, han fet que un percentatge molt alt de la ciutadania rebutgi aquesta institució. Afortunadament el poble ha comprès per fi que per lluitar a favor de la democràcia ha d’eradicar primer les institucions antidemocràtiques. L’Espanya de l’espantall tantes vegades vituperada tornarà a viure en democràcia i llibertat quan la ciutadania impulsi un canvi radical cap a la llibertat que Franco va truncar amb el soroll dels seus fusells i els grinyols del garrot vil, i Rajoy amb la seva política de retallades, reforma laboral, atur, desnonaments, penúria i gana. La Coordinadora 25-S, conscient que per dur a terme el procés constituent s’ha d’abolir primer la monarquia, ha convocat un ‘Escac al Rei’ consistent en una concentració a la Plaça d’Orient de Madrid el proper 28 de setembre, un any després de la seva primera crida a envoltar el Congrés dels Diputats.
Catalunya no pot romandre impassible davant la convocatòria. Per aconseguir la independència cal abolir la monarquia, el seu principal escull, i poder dur a terme un procés constituent, primer pas per implantar les dues Repúbliques, l’espanyola i la catalana. Però molt em temo que els principals líders independentistes no són republicans. Alguns fins i tot pot ser que siguin monàrquics. Ja va sent hora que els convocants de la cadena humana deixin d’amagar-se darrera d’aquesta i altres impressionants fogueres de fum, i diguin el que hagin de dir-li al poble de Catalunya sobre el règim polític que pretenen establir quan s’implanti la independència.
