No sé què deu tenir la fAda Colau per treure de polleguera tant la dreta-dreta com la dreta que es fa passar per esquerra. Tots comparteixen el mateix diagnòstic sobre els tres anys de govern dels comuns: el seu projecte polític és un fracàs, la ciutat ha perdut lluentor, estan més sols que la una i no paren de col·locar els parents en càrrecs de confiança. No sé què deu tenir el poder que tant trastoca: el que guanya, governa des d'una realitat paral·lela i el que perd, vol guanyar al preu que sigui. Ho dic perquè tots els governs de Barcelona que han precedit a BComú han pecat del mateix. Els projectes –els faraònics dels socialistes i la venda al millor postor dels convergents- han provocat tants beneficis com perjudicis. I així ens va.

No conec cap partit que hagi rebutjat el nepotisme per impropi d'una democràcia. Tothom ha col·locat amics i familiars tan bon punt ha tocat poder, així que no accepto lliçons de ningú, començant pels suposadament nouvinguts que ara es postulen per a alcaldes quan en realitat porten anys alimentant-se de la bicoca política. Per evitar que nissagues familiars visquin de la cosa pública durant generacions mentre animen la resta de mortals a fer-nos emprenedors caldria fer més sovint psicotècnics, exigir un mínim de formació curricular i aprovar normes estrictes d'incompatibilitats. Però està clar que això no passarà perquè qui hauria de fer-ho és qui més es beneficia de tanta impunitat.

Fa uns dies es va presentar Jordi Graupera com a gran esperança blanca de l'independentisme barceloní. Ja vaig dir fa uns articles que Graupera és amic de Salvador Sostres. Forma part de la colla que integren els hereus dels patricis convergents i l'única cosa remarcable de la qual pot presumir el filòsof és d'haver-se deixat arrossegar pel terra per un policia l'1-O vestit de casament. A Graupera el vaig conèixer al diari on vaig treballar en una altra vida. El va col·locar a dit el director com a tants altres cadells sobiranistes de CDC i el jove amb ínfules de periodista se'n va anar a viure la vida a Lisboa. Com a corresponsal feia unes cròniques lamentables que havien de ser reescrites i si es va assabentar que Portugal celebrava eleccions va ser perquè se'l va avisar des de la redacció.

Però avui vull escriure d'un altre personatge que també es postula per salvar Barcelona del desastrós govern Colau. Lidera una plataforma que s'autodefineix com a "ciutadana i transversal", i té previst presentar la seva candidatura el pròxim 14 de juny, segons ha avançat en una entrevista a un diari digital barceloní anti-Colau. Parlo de Daniel Vosseler, un advocat que sembla sortit del no-res, però que porta temps promocionant-se entre els mitjans del règim. Em sorprèn que Vosseler digui que "no pot ser que el 15% dels vots governin Barcelona" perquè em fa dubtar sobre el seu coneixement polític de la ciutat, però quan explica que el seu és un moviment "liderat per tècnics" ja em quedo més tranquil·la. Tornen els tecnòcrates per salvar-nos de nosaltres mateixos.

Com que soc tafanera de mena, he buscat informació sobre Vosseler per saber de quin mal he de morir. Pel que es veu, és un brillant advocat especialitzat en accidents de trànsit i negligències mèdiques. La Generalitat li va concedir l'any 2015 un premi de Seguretat Viària. L'advocat va rebre el guardó de mans del conseller d'Interior Ramon Espadaler, quan Unió i Convergència eren cul i merda i l'hereu de Duran fugia de socialistes i gais com a gat escaldat. Curiosament, fa uns dies Vosseler va reaparèixer en una tertúlia de Catalunya Ràdio i, com a expert jurista, es va mostrar convençut que el jutge Llarena demanaria l'extradició de l'Anna Gabriel.

Vosseler explica que "Barcelona està sent devorada pel sectarisme i necessita un canvi". I buscant, trobo que el nostre salvador transversal és en realitat membre del comitè executiu del xiringuito anomenat Lliures que presideix Antoni Fernández Teixidó, exconvergent, antiindependentista i conseller d'un munt de carteres dels governs pujolistes. Saba nova, que diríem. Vosseler apareixia l'últim de la llista de l'organigrama del nou partit que es va presentar l'any passat i que defensa la lliure competència, la propietat privada i la seguretat jurídica. Agafem-nos fort, perquè el millor encara està per venir.