Com que sóc de formació cristiana, quan escolto que parlen del Suprem el primer que em ve al cap és Déu. Em van ensenyar de petit que hi havia un ser suprem que es deia Déu, que ho podia tot i que, a més, era infal·lible, com el seu representant a la Terra, anomenat Papa. Hi ha constància gràfica de quan jo era petit i creia en aquestes coses.

Ara ja no. A més, ara quan es parla del Suprem molta gent, jo inclòs, pensa en el Tribunal últim de la jurisdicció espanyola. Els processos judicials acaben en aquest alt tribunal, a partir del qual ja només queda recórrer a instàncies internacionals.

El Tribunal Suprem està compost per persones que, com a tals, són fal·libles. Per tant, és normal que cometi errors. El que no és gens habitual és que, si ho fa, reconegui que s‘ha equivocat. I això és, precisament, el que ha fet el president d’aquest Tribunal, Carlos Lesmes: ha demanat perdó per un d’aquests errors. Ha estat arran de la sentència d’una sala d’aquest Tribunal que condemna els bancs a pagar els actes notarials vinculats a la contractació d’hipoteques. Fins ara, aquestes taxes les pagaven les persones que s’hipotecaven. Als bancs i entitats financeres que concedeixen hipoteques no els va agradar gens aquesta sentència. Han posat el crit al cel i les seves cotitzacions a la Borsa s’han ressentit. Els experts calculen que haurien de dedicar uns 4.000 milions d’euros anuals a aquesta despesa. No és que sigui una quantitat que els faci trontollar però ja se sap que aquestes entitats no en deixen passar ni una.

Total, que el president de la Sala Contenciós-Administrativa, Luis Díez-Picazo, ha decidit convocar un ple de tots els jutges sota la seva jurisdicció, inclosos els que van firmar la sentència esmentada, el 5 de novembre. Ho ha fet, segons ell, per “la repercussió econòmica i social enorme” de la sentència.

L’escàndol ha estat majúscul. Lesmes ha dit públicament que aquest debat “no l’hem gestionat bé” i ha demanat “disculpes als ciutadans que s’hagin sentit perjudicats per aquesta gestió deficient”. Si el 5 de novembre, la sala Contenciós-Administrativa decideix fer marxa enrere en la sentència que trasllada als bancs el pagament dels actes jurídics notarials de les hipoteques, a més d’error caldrà parlar de presa de pèl.

Al Suprem és on es segueix el procés que ha portat a la presó l’ex-vicepresident del Govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, i un grapat d’ex-consellers i dirigents polítics independentistes. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han de presentar les seves conclusions i les peticions de penes aquesta setmana.

La sentència que adopti en aquest procés també tindrà “una repercussió social enorme”. Ens hi juguem molt més que 4.000 milions d’euros.