Un recurs fàcil per emocionar l’audiència d’un acte polític és dir que les idees que es proposen estan concebudes pel bé dels fills i els néts dels assistents. Aquesta al·lusió és un clàssic dels discursos favorables a la independència de Catalunya. Les hem escoltat moltes vegades. En recordo una de concreta en boca de l’ara caigut en desgràcia política Jordi Turull a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Turull va dir, més o menys textualment, que no lluitava per la independència per ell sinó pels universitaris que se l’escoltaven. Suposo que els universitaris no independentistes van pensar que per ells que no calia.
No és un recurs exclusiu dels independentistes. Evidentment. Pocs polítics renuncien a aconseguir la llagrimeta fàcil apel·lant a les futures generacions. I hi ha ocasions en què es veritat. Les futures generacions, les que ja estan covant-se, es mereixen que intentem crear unes societats, un món millor, més just, més solidari, on s’hi pugui viure amb dignitat i tranquil·litat. Però aquesta construcció no passa per crear o impedir la creació de nous estats.
Els fills i néts de Jordi Turull, els meus, els universitaris d’avui i els d’aquí a uns anys agrairan que els seus antecessors es preocupin perquè el Planeta no se’n vagi en orris pel canvi climàtic, que una minoria privilegiada no es quedi amb tots els recursos i deixi les escorrialles per la resta de la Humanitat o que el negoci de les guerres s’imposi sobre la convivència entre persones amb els mateixos drets i deures.
En canvi, sí que és certa l’altra cara del discurs dels que diuen que lluiten per aconseguir la independència en honor als seus pares o avis que la volien i no la van poder veure. Que ho fan per independentistes que han mort recentment com Muriel Casals.
Però compte amb els fills i néts als quals dieu que serviu! Potser tinguin uns ideals i unes preocupacions diferents de les vostres. “Tota la vida treballant per tu i mira com m’ho pagues!” és una expressió habitual que molts pares etziben als seus fills quan la seva evolució personal els decep. Us hi podeu trobar!
Vés a saber si els vostres fills i néts en comptes de preguntar-vos on éreu el 11S de 2012 us demanen què veu fer perquè no s’ofegués cap refugiat a la Mediterrània!
Si voleu la independència o el centralisme defenseu-ho perquè us surt de l’ànima i hi creieu però no hi emboliqueu els vostres fills i néts. Reconeixeu-los la llibertat que demaneu per vosaltres.
