A la trobada “Per una Espanya federal en una Europa federal”, organitzada per ‘Federalistes d’Esquerres’ aquest dissabte 6 d’octubre, es va reservar un espai per recordar el periodista Carles Pastor. Va ser un dels impulsors inicials d’aquest col·lectiu. El 9 de novembre farà un any que va morir. Tenia 69 anys.

La diputada del PSC al Parlament Beatriz Silva i el periodista Francesc Arroyo, amb qui Carles Pastor havia coincidit força al llarg de la seva carrera professional, van recordar-lo davant les quatre-centes persones que s’havien aplegat en una sala de l’Hotel Porta Fira per certificar el naixement d’una plataforma d’intercanvi entre les diferents famílies federalistes espanyoles. Arroyo va explicar que Pastor havia treballat a diversos mitjans de prestigi. Primer a El Periódico, després a El País i, finalment, un altre cop a El Periódico. I es va demanar si eren els diaris els que donaven prestigi als periodistes que hi treballaven o, a l’inrevés, eren professionals com Carles Pastor qui els conferiaenaquest prestigi.

Els qui el vam tractar sabíem de la seva obsessió per la veritat i el rigor. Els perseguia amb una meticulositat i una persistència que podien posar nerviós als qui tenien pressa per publicar o llegir els seus articles. No els entregava fins que no n’estava segur que tot el que s’hi deia era correcte.

El mateix rigor el va traslladar a les sessions de treball que vam compartir amb la resta de membres de l’equip de Comunicació de ‘Federalistes d’Esquerres’ per debatre les millors maneres de promocionar aquesta iniciativa.

Era capaç de posar la mateixa passió en un article sobre la corrupció convergent detectada als casinos catalans com la que tacava els socialistes pel cas Filesa. Creia que el federalisme era la forma més adequada de construir societats eficaces i solidàries. Segur que hauria estat content amb la celebració de la trobada federalista a L’Hospitalet però n’hauria detectat les mancances i treballat per corregir-les en reunions posteriors.

Francesc Valls, en escriure a El País l’obituari del seu company, va assenyalar que “se n’ha anat un bon periodista, un professional honest dels que dignifiquen l’ofici”.

Tenies raó, Quico.