El govern de la Generalitat de Catalunya que presidia Carles Puigdemont va elaborar un cens usant les dades d'un registre de vehicles, segons les conclusions d'un informe de la Guàrdia Civil sobre els correus electrònics de l'exresponsable d'Hisenda Lluís Salvadó, publica Vozpópuli.

Aquesta informació, en concret, indica que "presumptament" el cens de població s'estava fent aprofitant la creació del cens de vehicles, una troballa que s'emmarca en les indagacions sobre l'assumpció de nous impostos prevista, aparentment, per la Hisenda catalana d'una eventual República independent.

Alguns mitjans havien apuntat, en aquest sentit, els plans de l'anterior govern de la Generalitat per recaptar impostos que són actualment responsabilitat del Ministeri d'Hisenda, que encapçala Cristóbal Montoro.

"Platí" Puigdemont
Aquest dimarts, El Mundo revela que el nom en clau amb què els Mossos d'Esquadra es referien a l'expresident Carles Puigdemont era "Platí", segons les converses dels Mossos que la Guàrdia Civil està investigant per les sospites que la policia catalana va permetre la celebració de la votació de l'1-O.

L'informe de la Guàrdia Civil sobre aquelles comunicacions, a més, assenyala que en nombroses oportunitats els Mossos es van dedicar més a fer seguiment de l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que no pas d'impedir l'1-O.

El vot electrònic
Pel que fa al vot electrònic d'aquella jornada, dos tècnics que van treballar en un projecte per fer-lo possible han explicat en la seva compareixença als jutjats, aquest dissabte, la reunió que van mantenir el passat mes d'agost al Palau de la Generalitat amb Puigdemont, l'aleshores vicepresident Oriol Junqueras i la número dos d'ERC i portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira.

Han declarat, segons revela El Confidencial, que l'enllaç que els va contactar per aquella feina era Xavier Vendrell, exconseller d'ERC, i que en la reunió amb Puigdemont, Junqueras i Rovira els van assegurar que la feina que els proposaven era legal perquè l'emparava la legislació catalana.

A més, han explicat que el pressupost del projecte era de 500.000 euros, però que no es va materialitzar: el Tribunal Constitucional pressionava i, segons han dit, ni els estaven pagant ni volien problemes. Una incògnita d'aquell projecte frustrat és l'origen del mig milió d'euros amb què s'havia de pagar.