La vista, que se celebrarà a Madrid, s’acosta en plena negociació entre l’independentisme, el PSOE i Sumar sobre una eventual amnistia als encausats pel procés. De fet, no és descartable que el gruix dels acusats es puguin beneficiar d’aquesta mesura encara sense concretar.

Tot i això, fonts del TdC destaquen un eventual perdó només seria aplicable un cop la llei d’amnistia estigui promulgada, així que no hauria d’afectar la cita del dia 17, en la qual no descarten que Puigdemont declari per videoconferència.

La entrada L’amnistia sobrevola el judici del TdC a responsables de l’1-O se publicó primero en El Triangle.

L’escrit del tribunal proposa interrogar Puigdemont, Maria Luisa Lamela, Antoni Millet i Alfonso González. El Tribunal de Comptes desestimava a mitjan desembre la petició de la defensa de l’expresident Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí d’aturar la causa de la responsabilitat comptable de l’1-O contra tots tres. L’advocat Gonzalo Boye demanava que se’ls apartés de la causa tot argumentant que tenen immunitat.

Paral·lelament, la Fiscalia rebaixava en 336.143,34 euros la demanda contra els 35 encausats perquè havia retirat del còmput la campanya ‘Civisme’. La petició del ministeri públic ascendeix a 3,1 milions d’euros.

Les defenses dels 35 exalts càrrecs i funcionaris de la Generalitat demanen l’arxiu o l’anul·lació del cas qüestionant la legitimitat del procediment i dels mètodes utilitzats, i adduint indefensió. També apunten que els fets han prescrit, perquè han passat més de 5 anys.

Boye argumentava, a més, que la causa s’ha abordat tant al Tribunal Suprem com al Jutjat 13 de Barcelona, i que per tant el Tribunal de Comptes pretén jutjar dues vegades el mateix fet.

L’expresident Puigdemont podrà declarar en aquest judici. Ho ha demanat el seu advocat i després altres defenses dels encausats. Si finalment pren la paraula ho farà per videoconferència.

Durant la vista preliminar de mitjan desembre, Boye també va demanar que l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, declari en el procés. El motiu és que Montoro, després d’activar controls addicionals als comptes de la Generalitat, va assegurar públicament que la Generalitat no havia destinat recursos públics al procés independentista.

La entrada El Tribunal de Comptes jutjarà el 17 de novembre Mas, Puigdemont i Junqueras per l’1-O i la despesa d’Exteriors se publicó primero en El Triangle.

En l’escrit, el dirigent republicà reivindica la legitimitat democràtica de convocar un referèndum, avalat tant per majories parlamentàries com per programes electorals no impugnats. “La convocatòria i celebració d’un referèndum com el que s’enjudicia mai podrà ser sancionada penalment ni ser qüestionada la seva legitimitat democràtica”, diu el text.

La fiscalia demana 7 anys de presó i 32 d’inhabilitació per a Jové, i sis de presó i 27 d’inhabilitació per a Lluís Salvadó, número 3 d’Economia el 2017 pel delicte de malversació agreujada. Pel que fa a l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, reclama un any d’inhabilitació i 28.000 euros de multa per desobediència. Per la seva banda, l’advocacia de l’Estat no acusa Salvadó però sí a Jové.

Jové denuncia que s’ha articulat judicialment una causa general contra l’independentisme i al voltant de l’1-O. I per això l’escrit de defensa detalla l’operatiu policial que va treballar, segons ell, sense control judicial per construir la seva causa i articular una “investigació prospectiva sobre cap fet concret, ni en relació a cap persona concreta, basant-se en una criminalització d’ideologies i de projectes polítics legals i legítims”. En aquest sentit, el dirigent dels republicans alerta del canvi en la jurisprudència espanyola per avalar ser independentista com a “indici de criminalitat”.

La entrada Jové presenta la seva defensa al TSJC i reivindica la legitimitat de convocar un referèndum se publicó primero en El Triangle.

Per això, consideren que va ser el Tribunal Constitucional (TC) qui va canviar la seva doctrina i va dictaminar que havien de censurar les iniciatives que incomplissin les sentències constitucionals. La fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox els demanen 20 mesos d’inhabilitació per desobediència.

En el segon judici contra ells pels mateixos fets, arran de la recusació per part del Tribunal Suprem de dos dels tres magistrats que van celebrar el primer judici i que va acabar amb condemna, tots quatre s’han negat a respondre les preguntes que no fossin dels seus advocats.

En l’anterior sentència del TSJC es considerava provat que els acusats van desobeir almenys en sis ocasions el Constitucional en permetre la tramitació d’iniciatives parlamentàries que anaven contra les resolucions del mateix TC.

Es tracta de la comissió d’estudi del procés constituent i l’aprovació de les seves conclusions, les resolucions del debat de política general del 2016 sobre el referèndum i el procés constituent, l’aprovació dels pressupostos del 2017 amb una partida per l’1-O, les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 6 i 7 de setembre, i l’aprovació de la sindicatura electoral.

La entrada Els membres de la Mesa tornen a defensar la seva inviolabilitat se publicó primero en El Triangle.

Amb aquesta decisió es desencalla després de dos anys un dels últims esculls que paralitzava l’avenç de la causa de l’1-O en què hi ha una quarantena d’exalts càrrecs del Govern imputats.

Aquesta investigació que se segueix al jutjat 13 de Barcelona és l’origen de la causa que va acabar condemnant els líders independentistes i que va dirigir, per exemple, l’entrada i el registre a la conselleria d’Economia el 20 de setembre de 2017.

Després d’un informe del Tribunal de Comptes al jutjat 18 que revisava les despeses destinades a la promoció exterior del procés i del Diplocat es va obrir una altra investigació. Alguns dels imputats eren els mateixos als dos jutjats.

Albert Royo i Aleix Villatoro, exalts càrrecs de la conselleria d’Exteriors, van al·legar que no se’ls podia jutjar dues vegades pels mateixos fets i ara l’Audiència els ha donat la raó perquè considera que hi ha “connexió” entre les dues causes. Per tant, tots els imputats al jutjat 18 passen a ser investigats pel jutjat 13 en la causa dels preparatius del referèndum.

Es dona la circumstància que l’exconseller Raül Romeva, que estava imputat a la causa del Diplocat, tornarà a ser investigat a la causa del referèndum per la qual ja va ser condemnat pel Tribunal Suprem.

La entrada Resolen que l’acció exterior del procés s’ha de jutjar amb la causa pels preparatius de l’1-O se publicó primero en El Triangle.

A hores d’ara, però, ho veuen poc viable. El motiu és que a la sentència ja van rebutjar que a les concentracions d’aquells dies els líders polítics ordenessin actuar amb violència. La tesi seguiria el camí de la del jutge Pablo Llarena, que descarta demanar el delicte de desordres per a Carles Puigdemont.

Amb tot, l’alt tribunal encara ho estudia i hi hauria dos noms que tindrien més números que els acusaren d’aquest delicte: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L’argument principal és el seu paper al carrer en aquelles dues jornades, especialment per la concentració davant d’Economia. La intenció del Suprem és tenir resolta la revisió de la sentència d’aquí a un mes, a finals de febrer.

La entrada El Suprem dubta de l’encaix dels desordres públics a l’1-O se publicó primero en El Triangle.

Així, ho han decidit aquest dilluns després de la reunió de la seva executiva, tal com també va anunciar l’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart.

La setmana passada el Suprem va demanar a les parts que exposessin la seva posició sobre com creien que afectava les condemnes la reforma del Codi Penal, sobretot pel que fa a la inhabilitació, ja que tots estan indultats per les penes de presó.

D’aquesta manera, els expresos de Junts decideixen centrar l’estratègia en els recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans contra la sentència del Suprem. El motiu és que consideren que va vulnerar els seus drets fonamentals.

La entrada Junts descarta ara demanar al Tribunal Suprem una revisió de les seves condemnes de l’1-O se publicó primero en El Triangle.

Fonts fiscals han confirmat a Europa Press que el Ministeri Públic estudia sol·licitar aquest canvi a l’escrit que ha de lliurar els pròxims dies al tribunal que va jutjar la causa del procés i que va dictar la sentència per la qual es va condemnar l’exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras i a 11 líders independentistes més.

Ahir dijous, amb l’entrada en vigor del nou text legal que deroga el delicte de sedició i modifica el de malversació, el mateix Suprem va donar un termini de vuit dies a les acusacions i a les defenses perquè es pronunciïn sobre l’efecte que pot tenir sobre les condemnes dictades l’octubre del 2019 la nova reforma del Codi Penal.

Les defenses i les acusacions han començat a redactar els seus escrits després de conèixer les conclusions a què ha arribat el magistrat instructor del procés, Pablo Llarena, que ahir dijous va dictar una interlocutòria en què es pronuncia sobre el cas dels processats fugits.

Llarena ha eliminat el delicte de sedició del processament contra l’expresident Carles Puigdemont, però ha mantingut el de malversació i ha inclòs el de desobediència. Després d’estudiar la reforma, l’instructor ha descartat canviar el delicte de sedició pel de desordres públics agreujats perquè, segons ell, les conductes no podrien sancionar-se amb un delicte que no estava en vigor quan es van cometre els fets.

La entrada La Fiscalia sospesa canviar la sedició del procés pel delicte de desordres públics agreujats se publicó primero en El Triangle.