És ben curiós que, el mateix dia, dues opcions polítiques situades en extrems ideològics oposats s’acusin mútuament de promoure un cop d’Estat. A Bolívia, l’oposició conservadora va acusar Evo Morales de donar un cop d’Estat falsejant el resultat de les eleccions presidencials i va respondre donant-ne un de real, obligant-lo a asilar-se a Mèxic.
A Espanya ha passat una cosa semblant però circumscrita al terreny de les declaracions públiques. Mentre al Congrés dels Diputats s’acusava de traidor i colpista Pedro Sánchez per buscar la seva investidura com a president del govern amb el suport de partits independentistes catalans i bascos, al Parlament de Catalunya les opcions independentistes acusaven la Junta Electoral Central de donar un cop d’Estat per la seva decisió d’inhabilitar Quim Torra.
A les portes del Congrés dels Diputats s’hi van congregar manifestants que, brandant banderes d’Espanya, cridaven “Sánchez dimissió, Torra a la presó!”. Un centenar de persones feien el mateix davant de la seu del PSC a Barcelona. Paral.lelament, davant del Parlament de Catalunya d’altres manifestants, en aquest cas exhibint banderes estelades, reclamaven “Sánchez dimissió, Torra president!”. Uns i altres coincidien en demanar la dimissió de Pedro Sánchez des de posicions antitètiques.
En els discursos que es van escoltar en les dues cambres parlamentàries es van presentar visions també contraposades sobre la relació entre el govern socialista i l’aparell judicial. La dreta espanyola va acusar-lo de pressionar l’Advocacia de l’Estat perquè donés per bona la sentència del Tribunal Superior de la Unió Europea que reconeix el dret d’Oriol Junqueras a recollir la seva acta d’eurodiputat. La dreta i l’esquerra independentista catalana, simultàniament, l’acusaven de ser corresponsable del que es coneix com a ‘judicialització de la política’ i de dirigir un ‘Estat repressor’.
El meu fill estudia Informàtica i quan m’ensenya els seus exercicis universitaris no entenc res. Segurament li passaria el mateix a un observador aliè que analitzés els discursos de la política espanyola d’avui.
‘Spain is different’, deien. Deu ser això però potser que de la diferència, les diferències, en féssim virtut i no eines de combat i confrontació intransigent.
