James Carville, assessor del demòcrata Bill Clinton a la campanya de 1992, ha passat a la història per haver estat l'inventor de la cèlebre frase "és l'economia, estúpid!". Una exclamació que va impulsar el modest governador d'Arkansas al Despatx Oval de la Casa Blanca i va descavalcar el seu contrincant republicà, George Bush (pare), que aspirava a la reelecció bolcant-se en els seus èxits de política exterior, com la fi de la Guerra Freda o la Guerra del Golf Pèrsic, oblidant-se dels problemes quotidians i de les necessitats més peremptòries dels ciutadans. Com el Guadiana, l'ocurrent frase apareix i desapareix de la política internacional capriciosament. Així, parafrasejant Carville, respondria als qui s'escandalitzen pel pacte entre Esquerra i el PSOE que ha de permetre la investidura de Pedro Sánchez: És la política, estúpid!

L'independentisme més abraonat, que curiosament ara encapçala Junts per Catalunya, fa fàstics, potser amb ganes de menjar, davant l'acord firmat per republicans i socialistes. Escoltant-los, arribes a la conclusió que ERC s'ha venut l'ànima al diable i que només la postconvergència sap el que es toca. Fa gràcia que ara, els creadors de la 'puta i la Ramoneta', 'el peix al cove' i tants altres eufemismes, siguin els defensors de com pitjor, millor. Quina és l'alternativa a la investidura de Sánchez? Unes terceres eleccions generals i, probablement, una victòria clara del PP, que sumaria vots amb Vox i Ciutadans (per insignificants, potser no els caldria ni aquests últims...).

La política és justament això, dialogar i pactar. Pactar amb qui estàs d'acord és fàcil, la gràcia radica en fer-ho amb els qui no. Sense destapar cava ni repicar campanes -vés a saber com acabarà aquest pacte-, el mèrit rau en el fet que algú com Esquerra, independentista de vella fornada, s'hagi posat d'acord amb el PSOE, unionistes com els primers, i a l'inrevés. Fent-ho han cedit els dos, d'això es tractava.

Creia Borges que amb el temps mereixerem no tenir govern. Però, fins que això arribi, allà i aquí, necessitem governs que sàpiguen dur les llums llargues, però sense descuidar les curtes; governs que ambicionin el màxim, però que no facin com Bush i s'oblidin dels problemes quotidians i de les necessitats peremptòries. Em sembla bé aspirar a la independència, no és pas il·legítim, però durant massa temps hem oblidat que cal respirar per viure.