Jo no arribo, ni pretenc fer-ho, a la sola de la sabata del poeta i escriptor Joan Maragall, l’il·lustre avi de l’exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat (2003-6), Pasqual Maragall. Però com ell, crec que és arribat el moment de demanar públicament perdó. Perdó per tots els danys que hem infligit, ens hem infligit i hem rebut des de l’inici del procés independentista.
Joan Maragall va escriure l’emotiu article La Ciutat del perdó -un dels cims del periodisme cívic català- l’any 1909, en vigílies de l’afusellament del pedagog anarquista i lliurepensador Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquest article no va servir de res, ja que Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat de ser un dels “autors intel·lectuals” de la Setmana Tràgica, va ser condemnat a mort i executat al fossar de Santa Amàlia del castell de Montjuïc.
A la Catalunya del segle XXI també hem tingut la nostra Setmana Tràgica: la de la discussió i aprovació al Parlament, els dies 6 i 7 de setembre de l’any 2017, de les lleis del referèndum d’independència i de transitorietat jurídica, batejades com les “lleis de la desconnexió”.
Com era de preveure, el referèndum de l’1-O va merèixer una resposta contundent de les institucions de l’Estat, que van prohibir la seva celebració i la implementació dels seus suposats resultats. La Policia Nacional, la Guàrdia Civil, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i el Senat van ser mobilitzats per fer respectar la Constitució i aplicar l’article 155 a la Generalitat.
Quan està a punt de començar el judici contra els nou líders independentistes acusats de ser els promotors del projecte de secessió, jo, amb veu forta, i com Joan Maragall, també demano que el Tribunal Suprem sigui responsable i no s’acarnissi contra ells. D’entrada, perquè els inductors i actors de la Setmana Tràgica del 2017 són molts més, alguns dels quals dissimulen ara com a covards per no haver de passar per aquest tràngol ni posar en perill el seu confort personal i familiar.
Jo, com Clara Ponsatí, considero que tot plegat va ser “un farol” i que la proclamació efectiva de la república catalana mai no va passar pel cap dels que ara seran jutjats. Ni tan sols pel del principal responsable formal, l’expresident Carles Puigdemont, resident a Waterloo.
Però no només cal demanar benvolència al Tribunal Suprem i exigir, si els nou líders indepedentistes són condemnats, el seu indult al govern. Els catalans, siguem independentistes o no independentistes, hem de demanar-nos mútuament perdó per tots els excessos i obrir una etapa de reconciliació. Parafrasejant Joan Maragall: “Perdó pels independentistes jutjats a Madrid! Caritat per tots! I bella cosa fora que comencessin els més ofesos”.
