El coronavirus no ha arribat tot sol. Ha esclatat en un context mundial que ja venia marcat per l’emergència contra el canvi climàtic i la necessitat imperiosa que tenim de canviar trets fonamentals de la nostra existència personal i col·lectiva si volem preservar la pervivència de la humanitat en aquest meravellós racó remot de la Via Làctia.

Les estratègies per protegir el medi ambient i per combatre aquesta pandèmia -i de les  que puguin venir- no estan dissociades: estan íntimament relacionades.  En certa manera, la Covid-19 està actuant com un factor d’acceleració de les dinàmiques de canvi que s’han anat introduint en els últims anys en l’agenda internacional a mesura que hem anat prenent consciència de la gravetat dels estralls provocats pel canvi climàtic.

Per si no era prou evident, la pandèmia ens ho imposa: d’ara endavant haurem de modificar la manera de moure’ns, de transportar, de viatjar, d’alimentar-nos, d’estudiar, de treballar, de fer vacances, de comunicar, de divertir-nos, de relacionar-nos, d’organitzar-nos...

Estem en trànsit cap a un nou paradigma de civilització i, com hem fet històricament, ens hi haurem d’emmotllar si volem sobreviure. En síntesi, deixem enrere l’era del petroli i ens endinsem en una nova era determinada per la implantació massiva de les energies renovables -especialment, la solar- com a principal font d’impuls i suport de l’activitat humana.  

El petroli ha estat, per bé i per mal, el gran motor de la humanitat en els últims 130 anys. La seva explotació i el seu control han provocat guerres sanguinàries, cops d’Estat, règims dictatorials, corrupció, contaminació insostenible del medi ambient... Els Estats Units han assentat la seva hegemonia planetària durant aquesta llarga etapa gràcies al seu domini  de la indústria petroliera i al poderós exèrcit que han desplegat en tots els  oceans per protegir la seva producció i el seu comerç.   

La Covid-19 i la  lluita contra el canvi climàtic certifiquen el declivi del petroli i la consolidació de les energies netes com a eina fundacional d’aquesta nova era. La cotització negativa del cru del tipus West Texas Intermediate (WTI) en el mercat de futurs -el Brent seguirà la mateixa tendència en els pròxims dies- és l’expressió de l’obsolescència del petroli.  

Per això, els països que no produïm hidrocarburs, com és el cas de la península Ibèrica, tenim ara la nostra gran oportunitat per erigir-nos en potents generadors d’energies renovables i capgirar la correlació de forces. Per les nostres benignes condicions climàtiques, aquí se’ns obre un horitzó molt prometedor.

La conjunció de l'alta lluminositat, del vent, del mar, de la regulació hidràulica i de la geotèrmia que es dona en l'espai peninsular és, indiscutiblement, única a tota la Unió Europea. Això ens proporciona una enorme capacitat de generació elèctrica si sabem explotar intensament, però amb seny i amb sentit social, aquests recursos naturals.

L'energia és el fonament de la prosperitat i, en aquest sentit, la península Ibèrica té la possibilitat d'esdevenir, sense la dependència del petroli importat, un indret privilegiat de la nova economia del segle XXI. De ser uns països perifèrics i subsidiaris de l'Europa central podem convertir-nos en el nou centre de gravetat si sabem explotar tot el nostre potencial de producció elèctrica.

En l'expansió i intensificació de les energies alternatives, les institucions públiques hi han de tenir un paper cabdal. La concessió de llicències per fer nous camps solars, noves implantacions eòliques... ha d'estar condicionada a la participació accionarial significativa del sector públic en la seva explotació, al costat dels inversors privats. Això garantiria el seu control i l'accés als beneficis, necessaris pel manteniment de l'Estat del benestar.

En el mapa que ha dissenyat, des de Brussel·les, la Unió Europea, els països meridionals, com la península Ibèrica, estem "destinats" a oferir infraestructura turística i mà d'obra barata per a l'agroindústria i per a les empreses transnacionals que s'instal·len aquí, foragitant les nostres generacions més brillants i preparades a l'emigració. Això ens ha condemnat a tenir una ocupació estacional, precària i de baixa qualitat.

Hem de capgirar la truita i la decadència del petroli és el "clic" que ens ha de permetre sortir d'aquesta situació marginal i de prostració. És el moment de fer emergir i traduir en kilowatts l'extraordinària capacitat energètica latent que tenim per poder emprendre la necessària reconstrucció empresarial, en clau ecològica, després de l'ensulsiada de la Covid-19.