Mira que hi ha hagut directors de diaris i de mitjans de comunicació al món! No en conec cap que hagi escrit un llibre tant sincer i directe com el que ha publicat David Jiménez, on repassa l’any en què va ser director d'El Mundo. Reconec que no domino prou el sector editorial com per saber si als Estats Units, França, el Regne Unit o ves a saber on algun exdirector s’ha esplaiat tant com ho fa Jiménez en explicar tota mena de detalls sobre el seu pas per la màxima responsabilitat d’un diari influent com El Mundo.

És evident que aquest llibre és de lectura recomanable i quasi obligatòria per qualsevol persona curiosa i interessada en el món de la política, el periodisme i l’economia. No hi ha fake news ni històries inventades. Realitat pura i dura.

Després de llegir-lo et planteges com en seria de bo que altres ex-directors de mitjans fessin el mateix exercici periodístic o que directors actuals anessin acumulant material per quan els facin fora. No hi ha cap clàusula als contractes que firmen els directors amb els empresaris que els fitxen que digui que no poden explicar res del que visquin mentre estan en l’exercici del càrrec. Ser director d’un diari no comporta l’obligació del respecte al secret de les deliberacions que hi ha als consells de ministres o als diversos governs. Ser periodista és explicar coses i explicar-les bé. David Jiménez ho fa perfectament i retrata un munt de persones i empreses que ara li maleeixen els ossos.

Explica que abans de publicar-lo va passar l’original del llibre a alguns companys i que un amic li va dir que li havia agradat molt però que li recomanava que no el tragués a la llum pública. “Hi tens molt a perdre”, li va dir. No serà fàcil que el tornin a contractar per una feina com la que ens explica al seu llibre. Però li hem d’agrair que hagi tingut el coratge de publicar-lo.

Entre bombers no ens trepitjarem la mànega”, afirma la coneguda dita. És una idea que ha fet molt de mal. I ha donat lloc a multitud de biografies sense suc ni bruc. El dia que Joan Tapia, Pepe Antich, Vicent Sanchis, Pedro J. Ramírez o Màrius Carol escriguin les seves memòries explicant les coses que saben i han viscut, entendrem molt millor on som i perquè.

Màrius Carol, director de La Vanguardia, estava convidat a la presentació del llibre de David Jiménez a Barcelona, la setmana passada. A última hora no s’hi va presentar i va enviar un text que va llegir l’editor de la versió catalana de El director (Navona). Sí que hi va ser la directora de l'Ara, Esther Vera. Si algun dia Carol escriu les seves memòries de debò i convida David Jiménez a la presentació, segur que no li falla.

Jo, tampoc.