Després del diabòlic atac invisible que pateix la humanitat, la "Dependència", quedarà vinculada només als menors d'edat durant el menor temps possible, ja que l'autonomia bàsica, com més aviat arribi millor, així que els pares s'han d'aplicar en això . També el seu oposat, la "Independència", sortirà del nostre vocabulari, ja que aïllar-se creient-se autosuficient, excloent el veí i aixecant barreres, és un plantejament desfasat i contrari al futur.

Aquesta pandèmia ens ha portat: 1. Un profund gir a la nostra vida (por i desconfiança), 2. Un avís finalista (n'hi haurà pocs més) i 3. Ha deixat molt clar que "la unió fa la força", i que, a més, amb la força de l'altre cadascú podrà seguir endavant.

El sacrifici dels nostres sanitaris ha estat conjunt, conjuntes han estat les trobades solidàries des de balcons i terrasses, sense discriminar ningú, amb esforços per col·laborar i compartir amb allò que es disposa, sigui una guitarra, un equip de música, unes màquines de cosir, un repartiment gratuït d'aliments, una cadena industrial fabricant respiradors. Queda clar; l'ésser humà no és autosuficient, necessita el suport, l'afecte, el suport i les ajudes necessàries d'altres, per sortir reforçat i tirar endavant, i ell és el primer a oferir-les. A partir d'ara, doncs, la clau té nom: INTERDEPENDÈNCIA, o relació vinculant, social, econòmica, ecològica, integral entre persones, organitzacions, ciutats o països.

La interdependència és una relació de dependència mútua i recíproca, on tots els actors es beneficien i es complementen des de la cooperació, sense excloure ningú, buscant l'interès general i el bé comú. El bon fi justifica els millors mitjans. Amb òptims resultats, des de fa anys, entre aquells col·lectius que tenen molt clar que sense aquest nou paradigma de vida, el món desapareixerà. Una organització (empresa i/o família) que proveeix o produeix, és un grup de persones entrellaçades mitjançant un vincle d'interdependència que, realitzant tasques diferents però complementàries, treballa per un objectiu comú que es reflecteix en la seva missió: bé comú, interès general, cooperació, treball amb sentit.

La interdependència s'aconsegueix quan la direcció cohesionada estimula la cooperació (amb) per sobre de la competència (contra), subratllant que l'èxit no prové de l'individualisme, sinó de la col·laboració. Des d'aquesta perspectiva, la INTERDEPENDÈNCIA comporta una satisfacció emocional profunda, que es projecta en tots els escenaris relacionals, incloent especialment el laboral (1/3 de vida). Es forma a un treballador que, en la seva relació amb altres, comprèn i sent que l'èxit en la tasca només s'aconsegueix, si cada membre del grup és conscient que la feina ben feta depèn d'ell, i a l'inrevés (aprenentatge cooperatiu): "el meu èxit és el teu".

La fúria per arribar a dalt abans que els altres, ja veiem on ens ha portat. Per això, és un compromís a inculcar ja des de l'escola. Les cultures empresarials 'del sistema', segueixen considerant que cal estimular l'individualisme i la competitivitat, però aquest és un concepte equivocat, acabat i obsolet. L'èxit individual ens deixa 'encapsulats'  sense saber dirigir (solament manar), la qual cosa deixa aïllat el 'guanyador', que només gaudeix de l'escalafó adquirit, però no té el reconeixement, ni la recerca d'aprenentatge o orientació que el grup espera d'ell o d'ella.

No poques vegades he hagut de descobrir-li a l'estupefacte CEO de torn que era en els seus propis inter-departaments on es produïen les pitjors lluites pel poder, oblidant el personal que jugava en un mateix equip i amb els mateixos objectius. La interdependència, que no pot procedir d'un paternalisme vertical, es promou des de la horitzontalitat. Avui cuidar i ser cuidat contribueix a donar sentit al nostre treball i èxit en els nostres objectius de vida, com a actors compromesos en la recerca del nostre benestar i el dels altres.

Ens hi posem tots ja?