La humanitat afronta un repte sense precedents: els estralls que provoca i provocarà el canvi climàtic sobre el nostre model de vida. Arribats a l’any 18 del segle XXI, les evidències de les malvestats meteorològiques anunciades pels científics són aclaparadores, fins al punt que un negacionista com Donald Trump ha hagut de baixar del burro i admetre, davant la virulència dels últims huracans que han assotat els Estats Units, que quelcom d’anòmal i molt greu està passant.
Els catalans representem el 0,1% de la població mundial. Som pocs, però és la nostra responsabilitat, com la de la resta dels humans, tenir cura del bocí de terra que habitem i fer tot allò que calgui per mantenir-lo net i lliure d’agents contaminants. La consciència verda és cada cop més present en les societats occidentals més evolucionades i això es tradueix en el fort avenç que experimenten, elecció rere elecció, els partits ecologistes, com acabem de constatar fa uns dies a Baviera i Bèlgica.
Sorprenentment, a Catalunya -que presumim de ser la zona més europeïtzada de la península- no ha aconseguit quallar encara un moviment ecologista organitzat i potent. Hi ha una munió d’entitats i plataformes locals que promouen la defensa del territori i els hàbits sostenibles i saludables; fa uns anys, una facció de l’ecologisme polític català es va associar amb les restes del vell PSUC i van crear Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), però el projecte ha quedat molt desdibuixat després de l’aliança amb els Comuns d’Ada Colau i Podem.
I això que de problemes mediambientals en tenim un munt! L’expansió brutal de les granges de porcs ha creat una gravíssima contaminació per nitrats de les aigües freàtiques; l’explotació de les mines de potassa del Bages continua generant residus salins que s’amunteguen en runams incontrolats que pol·lueixen la conca del Llobregat; les tres centrals nuclears, que van entrar en servei fa més de 30 anys, són un focus permanent d’ensurts.
La concentració de la població de Catalunya en la franja litoral provoca embussos en la mobilitat i genera muntanyes de deixalles urbanes que es reciclen de manera molt deficient. La massificació turística i la multiplicació dels creuers als ports també deixen una petja de CO2 nefasta pel medi ambient.
Els catalans, com totes les societats industrialitzades, tenim una tasca colossal per fer: la transició energètica, abandonant progressivament les energies fòssils per altres de no contaminants. Sobta, per exemple, que fonts energètiques abundants i al nostre abast, com la solar o la geotèrmica siguin tan poc aprofitades per generar kilowatts nets. També hem d’anar canviant els nostres hàbits de consum, per reduir al màxim la generació de deixalles i vetllar pel benestar dels animals que malviuen a les granges de porcs i gallines, convertides en fàbriques de proteïna industrial.
En consonància amb l’evolució sociològica i política que es produeix als països més evolucionats d’Europa, a Catalunya necessitem un partit ecologista que defensi específicament la Mare Naturalesa i difongui els valors de la nova civilització del futur, harmoniosa i equilibrada. Els catalans que s’han involucrat en el procés independentista han donat mostres d’una gran solidaritat i creativitat. Seria òptim que canalitzessin la seva frustració actual per aquesta “gran mentida” que han patit en una onada positiva i propositiva per convertir Catalunya en un exemple mundial de respecte al medi ambient i en la utilització massiva del transport ecològic i de les energies netes. Voler és poder.
