Ens hauríem de preocupar del que passa amb els nostres veïns del Sud. Àfrica, el continent oblidat. Un gran mosaic de països, ètnies, llengües, religions i una gran desigualtat social. Un continent explotat primer pel colonialisme europeu, i ara pel neocolonialisme de la Xina.

És el continent on més augmenta la població mundial. L'any 2000 tenia 817 milions d'habitants, ara en té 1.312 milions i l'any 2030 seran 1.703 milions. Amb una fertilitat de 3,9 fills per dona, la població augmenta en quasi 30 milions cada any. El 60 % de la població té menys de 25 anys.

Nigèria és el país més poblat amb 201 milions d'habitants, i cada any augmenta cinc milions. Un país que ens costa situar al mapa, com ara Etiòpia (l’antiga Abissínia) té una població de 110 milions d’habitants.

La història moderna d'Àfrica neix en la Conferència de Berlín de 1885 convocada pel canceller d'Alemanya Bismarck amb la finalitat d'ordenar la cursa entre països per conquerir la major part del territori. Les grans potencies se’l van repartir d'una manera artificial i escandalosa. No es van tenir en compte les ètnies existents.

El record que els africans guarden dels colonitzadors europeus ens el podem imaginar. Arbitrarietats com la d'adjudicar com a propietat privada del rei Leopold II de Bèlgica els dos milions de quilòmetres quadrats del Congo, territori que va sofrir una explotació salvatge com bé descriu Joseph Conrad en el seu llibre El cor de les tenebres o ara fa 25 anys el genocidi amb 800.000 persones assassinades a l'excolonia belga de Ruanda. Podríem seguir amb les barbaritats comeses per anglesos, alemanys, francesos o portuguesos, o el record de la cruenta repressió que varen sofrir molts països per aconseguir la independència.

Recentment és la Xina qui practica el neocolonialisme a l'Àfrica. Amb una pluja de milions d'inversions i préstecs per fer infraestructures, comprar sol productiu o jaciments de minerals, està creant una elevada dependència econòmica i comença a tenir una gran influència sobre els governs.

Els colonitzadors europeus es van interessar molt per explotar els recursos naturals i ben poc per crear institucions polítiques, administratives i socials. No es va impulsar el desenvolupament econòmic ni posar les bases d'un sistema de benestar social.

Avui, per a la majoria dels africans les condicions de vida són precàries i s'agreugen per l'alta emigració de les zones rurals a la ciutat, on s'amuntega la gent en unes immenses perifèries lumpen. Els serveis públics, educació, sanitat, aigua potable, que ja són molt precaris, no podran donar l'abast a l'augment de població. La desigualtat i la pobresa conviuen amb les luxoses zones residencials. El canvi climàtic és una greu amenaça, que forçarà més l'emigració.

En un món en el qual la televisió, els mòbils i Internet estan a l'abast de tothom, són molts els que volen fugir de la pobresa, de la manca d'oportunitats, i d'un futur impossible. Quants intentaran venir a Europa com sigui? Ningú ho sap. Però hi haurà un xoc entre els molts que intentaran venir i una Europa que ho voldrà impedir. Seran temps durs, tràgics, i inhumans.

Europa no pot tancar els ulls i ignorar el que està passant. Àfrica és una bomba de rellotgeria, i quan esclati, pels que vulguin escapar-ne el lloc més proper on anar serà la veïna Europa.

D'altra banda una UE que envelleix necessita immigració, i, per tant, ha d'aconseguir, d'una vegada, definir polítiques d'acollida i consensuar un programa ordenat d'immigració. Europa està en deute amb Àfrica.

Àfrica és un continent immens amb un enorme potencial, que si es gestiona bé pot crear molta riquesa i ocupació. El govern alemany, en col·laboració amb els estats africans, està impulsant un Pla Marshall per Àfrica, pla que la UE ha de recolzar. Es tracta d'introduir reformes que facin possible atraure inversions privades i públiques rendibles en un marc de desenvolupament sostenible.

Hem d'anticipar-nos al xoc demogràfic. Hem d'acceptar un cert nivell d'immigrants, però al mateix temps hem de contribuir al desenvolupament d'Àfrica, col·laborant amb els seus governs per impulsar el creixement econòmic i la creació d'oportunitats i d'ocupació. Cal donar esperança de futur millor per a milions d'africans.