Moltes converses entre partidaris i contraris a la independència de Catalunya s’encallen quan els primers treuen a passejar el “dret a decidir”. “Si no defenses el dret a decidir és que no ets demòcrata”, és la reflexió d’entrada. Els contraris a la independència que veuen en el “dret a decidir” una excusa per avançar cap a la separació de Catalunya d’Espanya solen trobar dificultats per replicar aquest argument.
Han aparegut diversos articles de personatges de cert prestigi intel·lectual que consideren que el “dret a decidir” no existeix tal com es planteja a Catalunya. Un de Javier Cercas, per exemple, que ha corregut força per les xarxes socials. Però els seus arguments són menys directes i senzills que els dels que el defensen: “Tenim el dret a votar” o “Votar quin país volem és normal”, com diu la propaganda d’Òmnium Cultural.
Els arguments que qüestionen aquest “dret a decidir” es fonamenten en l’especificitat del que es vol decidir o en la forma com s’ha preparat les preguntes de la consulta prevista pel 9 de novembre i les mateixes preguntes en elles mateixes. Es pot decidir que Catalunya se separi d’Espanya i, tot seguit, que l’àrea metropolitana o la Vall d’Aran se separin de la Catalunya independent? Es pot decidir sobre qualsevol cosa? Es poden qüestionar els drets humans o la pena de mort consultant-los a la ciutadania? Es pot preguntar als ciutadans quina qüestió voldrien que es plantegés si es tractés d’una consulta que pot comportar la independència de Catalunya?
Quan en converses particulars s’entra en aquestes disquisicions el debat puja de to, sovint la tensió es fa evident i molts acaben per proposar un canvi de tema per no esguerrar la trobada. Ben segur que tots coneixeu familiars i amics que han preferit canviar de tema de conversa abans de donar per acabada una cita, quan apareix el “dret a decidir”.
Per això, una amiga m’ha comentat que quan el “dret a decidir” aterra en una conversa ella sempre diu que és partidària “del dret a decidir no discutir sobre el dret a decidir“.
I ben fet que fa!
