Joan Laporta i Limak ja preparen una altra de les seves maniobres: la convocatòria d’una assemblea extraordinària el juliol vinent, un cop la nova junta hagi pres possessió dels seus càrrecs, amb l’única finalitat de satisfer les necessitats financeres de la constructora turca ara que, segons fonts periodístiques fiables, ja s’ha gastat pràcticament la totalitat del préstec inicial de 1.450 milions sense ni tan sols poder acabar l’estadi.
Tan gran és la desviació i l’efecte dels tripijocs entre Laporta, Limak i Goldman Sachs, que costa déu i ajuda arribar a comprendre les noves estimacions de les despeses pendents de cobrir i del terrible impacte que aquesta maniobra de rescat laportista pot tenir en els comptes i el balanç del FC Barcelona.
Ja es pot avançar, en qualsevol cas, que, si Laporta és capaç de tornar a portar la felicitat a Limak, condemnada a acabar la reforma de l’estadi tard, malament i sense penalitzacions, i també satisfer el tarannà gèlid i calculador de Goldman Sachs amb un altre megacrèdit, l’únic resultat possible reduirà el marge salarial de Laporta per fitxar i per mantenir competitives al més alt nivell les seccions professionals.
Les penúries i la precarietat de què han estat víctimes el primer equip, el Femení (sobretot) i la resta dels equips del Palau són només un avanç del que li espera al club, que només podrà garantir i retornar el préstec amb l’explotació de l’Spotify Camp Nou al cent per cent de les seves possibilitats.
Tanmateix, però, l’augment futur de la recaptació del matchday i d’una injecció extra en el flux de caixa serà insuficient per evitar el deteriorament estructural d’una entitat arrossegada per les bogeries de Laporta més enllà del límit dels seus recursos, del seu deute i d’unes despeses ordinàries impossibles i també inexplicables.
El pla és convocar una assemblea extraordinària al juliol per ampliar el préstec i poder acabar l’Estadi
En aquest pertorbador panorama financer actual ha transcendit, d’una banda, que la CNMV, organisme a qui el FC Barcelona ha d’informar puntualment de l’administració del préstec a través del Fons de Titulització, segons ha explicat el diari ARA, Limak s’ha polit fins ara 1.377 milions en l’obra, tot i rebaixar la qualitat dels materials fins a extrems preocupants i reformular el disseny arquitectònic final de l’estadi.
Amb prou feines li queda marge de maniobra per mantenir el ritme de les obres aquest estiu, llevat que Laporta aconsegueixi l’autorització de l’assemblea per ampliar els recursos.
Als passadissos de les oficines es parla de sobrecostos de 400 milions i de plantejar a la pròxima assemblea una ampliació del crèdit a 500 milions, més que insuficients per compensar les contingències i aparentar que dins d’aquest nou paquet de deute es contempla el finançament de l’Espai Barça, és a dir: el nou Palau, més els equipaments previstos i la urbanització de l’entorn, que també costaria no menys de 450 milions, això sense calcular noves desviacions ni la renovada càrrega d’interessos que elevarien el deute total, al marge de l’ordinari, que ja és de 2.000 milions, a uns altres 4.000 milions més.
Espai Barça
Això és perquè aquell primer crèdit ja va néixer tort i va ser un engany als socis, doncs Laporta el va demanar per a l’Espai Barça i davant la CNMV només va consignar com a únic destinatari de la inversió la despesa de la reforma de l’estadi.
Amb l’agreujant afegit que una part d’aquest préstec va haver de cobrir la fase prèvia de l’Espai Barça, com ara els treballs preparatoris a l’estadi, el cost de l’estadi Johan Cruyff i, molt important, una amortització anticipada del crèdit concedit per Goldman Sachs a la junta entrant el març del 2021, de 590 milions, per a la reestructuració del deute a curt termini que asfixiava el Barça.
Calia fer front a una situació derivada de l’impacte de la Covid i de la inacció forçada per l’oposició, deixant caure el Barça en mans de la Comissió Gestora, primer, i després amb la inacció, la passivitat contemplativa i les atrocitats de la junta de Laporta a partir del 17 de març del 2021.
El Barça de Laporta arriba ara una altra vegada exhaust i desbordat a un inici d’estiu amb tots els deures per fer malgrat les aparences i el relat oficialista sobre el retorn a la regla 1:1, tot plegat subjecte a que es donin i es tanquin una sèrie de condicions i d’operacions abans i després del 30 de juny.
Amb el fitxatge anticipat de Gordon, Laporta no ha fet altra cosa que posar-se la soga al coll i forçar ell mateix un escenari en què haurà d’adoptar mesures extremes i desesperades.
Definitivament, Goldman Sachs assumirà el control econòmic
Són absurdes les raons filtrades a la premsa des de la directiva per convocar una assemblea urgent i extraordinària al juliol com la “necessitat” de ratificar els nous membres de la junta directiva.
Laporta pot incorporar tants nous reforços com vulgui a partir del moment que prengui possessió el dia 1 de juliol amb els membres elegits a les eleccions del 15 de març passat i, com és habitual, confirmar-los a l’assemblea ordinària d’octubre.
El drama no dependrà de la quantitat del préstec i del volum dels interessos, igualment inabastables i inassolibles, com de les garanties exigides per Goldman Sachs, que assumirà, de facto, el control econòmic i financer del Barça.
Falsament, la premsa repeteix el relat expansiu de la junta en el sentit que, com a la temporada 2026-27 el primer equip haurà de tornar a Montjuïc, es dona per segur el retorn a un estat d’excés de fair play.
Per això, s’apunta, cal fitxar el que sigui i com sigui aquest estiu. Aquesta pista no se sosté. Laporta amb prou feines podrà atreure el talent que necessita l’equip de Flick aquesta temporada i, a partir que Goldman prengui les regnes ben aviat, el marge salarial empitjorarà llevat que el president s’avingui a reduir dràsticament les despeses generals.
I això no passarà per la senzilla raó que no necessita justificar ni explicar en què s’ha gastat aquesta temporada 450 milions a pagar l’aigua, la llum i els desplaçaments.
L’assemblea extraordinària que planeja convocar al juliol serà, des del punt de vista dels drets democràtics, la transparència i la participació, una carnisseria com mai no ha conegut el Barça.
