El tarannà feixistoide i totalitari de Joan Laporta ha convertit el Barça d’avui i el mateix barcelonisme en un espai reservat exclusivament als qui segueixen el credo presidencialista, als qui no deixen entreveure la seva desafecció al règim de la junta i als qui no s’aparten, ni d’obra ni de pensament, del pensament únic que domina el club, el seu entorn i el conjunt de la dinàmica blaugrana.
L’última víctima d’aquesta vergonyosa política d’apartheid laportista ha estat l’exentrenador Xavi Hernández, a qui s’ha apartat de la nòmina i de l’elenc de l’equip dels Barça Legends, especialment en l’últim partit disputat a Seül contra les velles glòries del Liverpool, on, per cert, sí que van assistir Deco i Bojan, els seus botxins a la banqueta.
Des de l’entorn de la presidència es van cuidar d’evitar que la imatge de Xavi pogués eclipsar o adquirir més protagonisme que els dos representants de Laporta i, alhora, de castigar-lo severament per la seva agosarada actitud d’airejar, durant les passades eleccions, la veritat —i només la veritat— sobre el frustrat retorn de Leo Messi al Camp Nou durant la seva etapa com a entrenador.
Xavi va explicar, amb absoluta naturalitat, que havia estat ell qui va convèncer Messi perquè tornés a Barcelona després de complir el seu contracte amb el PSG, i que va ser Laporta, després d’haver-li encomanat aquesta complicada missió, qui va acabar carregant-se l’operació.
Sense entrar en massa detalls, Xavi va deixar entreveure que, en realitat, Laporta els havia enganyat a tots dos. Ni disposava de fair play per poder inscriure Messi ni estava disposat que Messi i Xavi li arrabassessin protagonisme, ja que la seva petulància, supèrbia i exhibicionisme s’han disparat fins a cotes d’autocomplaença i egoisme sense precedents.
L’aparició de Xavi, assenyalant Laporta i no Messi —a qui el president havia retret que «no va voler venir perquè preferia anar a una altra lliga menys competitiva»—, li va caure al president-candidat com una puntada al fetge. Ho va fer, a més, donant suport i vot a Víctor Font, i perquè Mateu Alemany, aleshores vinculat a la secretaria tècnica blaugrana i avui màxim responsable esportiu en funcions de l’Atlètic de Madrid, va sortir a confirmar la versió de Xavi, desmuntant la versió de Laporta i negant un relat que, d’altra banda, la mateixa deteriorada relació amb Messi posa en evidència.
La seva visita al Spotify Camp Nou, furtiva i nocturna, juntament amb aquesta discreta maniobra de retorn a Barcelona com a propietari del Cornellà, són elements reveladors de com cada pas de Messi —i també els seus silencis sobre Laporta— suggereixen que ni necessita l’homenatge que el president pretén capitalitzar ni desitja una estàtua seva al Spotify Camp Nou mentre continua viu i manté grans i renovats plans per reconstruir la seva llar a Barcelona.
