El barcelonisme va acollir ahir a un altre episodi surrealista de l’estil de gestió laportista, aquest univers on les regles són flexibles, laxes i evitables a capritx de la voluntat i el desig de la presidència, en aquest cas a favor del director de futbol, Deco, confés exagent FIFA que continua cobrant del FC Barcelona com si ho fos, el percentatge que li correspon del contracte de Raphinha, el jugador de la seva empresa de representació comprat pel Barça l’estiu de 2022.
A Deco, segons ell mateix ha explicat, li haurien correspost 4 milions de comissió del Leeds pel traspàs, quantitat a la qual va renunciar “per a quadrar els números i poder adaptar les seves condicions l’oferta del Barça”. Tanta generositat, en canvi, xoca frontalment amb la seva postura, rígida, davant la conveniència d’haver deixat els seus negocis anteriors com a agent de futbolistes en el moment de signar amb el Barça fa deu mesos. “He venut totes les empreses vinculades a aquesta activitat”, va dir el dia de la seva presentació blaugrana. Al programa de la SER Què t’hi jugues, ahir mateix, va declarar el contrari. “Les mantinc com a soci, encara que m’he llevat com a administrador o gerent, perquè tinc comptes per cobrar a les que no penso renunciar. Aquests diners són meus com a resultat del meu treball anterior com a agent i això m’ho he guanyat. I si el Barça cregués que això fos incompatible no renunciaria, abans deixaria el meu càrrec”, va afegir deixant les coses prou clares.
En el cas concret de Raphinha, va precisar que, per a poder aterrar al Camp Nou, va vendre el seu contracte de representació a un fons d’inversió al qual el FC Barcelona li continua abonant regularment la comissió oficial corresponent al seu agent aleshores, Deco, qui hauria cobrat anticipadament la totalitat corresponent als cinc anys del seu contracte. Sobre aquest tema, no va voler entrar en els detalls sobre què ocorreria en el supòsit d’un traspàs aquest estiu, en principi més que necessari per a quadrar els números de Laporta. Raphinha està en el segon any del contracte, cobrant 25 milions bruts anuals i tenint pendents d’amortització uns 35 milions, cosa que significaria per al Barça obtenir beneficis a partir d’aquesta quantitat en el cas de valorar una oferta. El que a Deco li corresponia era el 10% anual del salari del jugador que, lògicament (o no), el Barça deixaria de pagar en cas de traspàs.
Es desconeix si LaLiga està al corrent d’aquesta situació, sobre la qual planeja el delicte d’administració deslleial i el cent per cent, més enllà de la mentida de Deco quan va arribar dient que ja no estava vinculat a Raphinha ni a altres negocis de representació, de la sospita que el compliance de Laporta, que no del club, Sergi Atienza, es va deixar ficar un altre gol per ordre del president.
Com és sabut, d’altra banda, el principal valedor de Deco és el cunyat de Joan Laporta, Alejandro Echevarría, amb el qual Deco ha treballat al llarg dels últims anys en negocis sempre relacionats amb la gestió de clubs, externa, de seleccions i de representació de jugadors. La seva empresa principal, la que va assegurar haver venut i no és veritat, està administrada per la seva actual parella. El cunyadíssim va ser qui el va portar al Barça, després d’empènyer Jordi Cruyff y Mateu Alemany per fer-li un forat, i qui ara ha recomanat a Deco que sortís a donar explicacions ell mateix abans que la SER contés aquesta altra realitat en el vast imperi del laportisme, on l’amiguisme i el nepotisme no coneixen límits.
D’alguna manera, la seva aparició i admissió dels fets va ser pactada, de la mateixa forma que la resta dels mitjans, majoritàriament lleials al règim, i més ara després de dues victòries importants de l’equip de Xavi, han procurat fer el menor soroll.
És evident que es dona un escenari de conflicte d’interessos, no sols per la sospita que tot continua igual, ja que el mateix Deco va admetre en l’entrevista que, avui, Raphinha no ha nomenat cap agent oficial. Ni li fa falta, per descomptat, perquè en cas d’oferta o de qualsevol incidència el seu futur està en mans de Deco es miri per on es miri.
Situació escandalosa que, a més, sigui o no vinculant, s’amaga darrere de cada titularitat de Raphinha, qui precisament va passar per davant de Lamine Yamal en bastants partits. A partir de la definitiva explosió del jove de la Masia, Xavi se les hi ha anat arreglant per a col·locar a Raphinha en altres posicions menys obertes a la banda.
Res, en definitiva, que no formi part del decorat d’atrocitats del laportisme i del seu compliance, perquè molt més greus són altres irregularitats, com que poguessin avalar fins a cinc socis no electes, entre ells un com testaferro del vicepresident econòmic, Eduard Romeu, que literalment va comprar el càrrec amb els diners de José Elías (Audax), o que els 2,6 milions del cost financer de l’aval els paguessin pràcticament entre el germà de Laporta, Xavier Laporta, un amic del president, empresari israelià soci seu en altres negocis, i l’empresa delegada per Laporta per a regència i explotació de les Barça Escola als EUA, casualment la mateixa encomanada per a organitzar les gires d’estiu amb molts més partits, per cert, dels quals desitjaria l’entrenador. Això de Deco és una irregularitat més, a la qual s’ha afegit l’aval personal de la junta, extra, exigit per la Lliga a causa de l’extrema i delicada fragilitat del marge salarial, que Laporta té bloquejat, per import de 18,5 milions. El que se’ls pot ocórrer a Laporta, Deco i qui també mana, i molt, Alejandro Echevarría, per a rescatar aquest aval també pot afectar a Raphinha, que obeirà diligentment als seus amos. Això sí, sempre amb comissions pel mig.
