Fa 27 anys que l’ONU va establir el 8 de març per recordar la lluita de les dones d’arreu del món pels seus drets. Una crida a la mobilització feminista, a reivindicar el nostre dret a la igualtat, a una vida lliure de violències o a no patir discriminació. En definitiva, a la nostra dignitat.
I un any més aquí estem, lluitant per fer que els drets de dones i nenes siguin una realitat i que les dones i nenes puguin exercir la seva autonomia física i prendre les seves pròpies decisions sobre la vida reproductiva, inclosa la decisió de si tenir o no fills, amb qui i quan.
Avortaments n’hi ha sempre, amb independència del que dicti la llei
Quan els governs restringeixen l’accés a l’avortament, les persones es veuen obligades a recórrer a avortaments clandestins i amb risc, especialment si no tenen mitjans per a pagar-se un viatge a un altre país o atenció privada. L’OMS calcula que el 45% dels avortaments que es realitzen al món son insegurs. En països com Nicaragua, el Salvador, República Dominicana, Malta, Andorra, Polònia o Marroc, entre d’altres, l’avortament està penalitzat; per tant, les dones i nenes que no volen continuar endavant amb l’embaràs es veuen obligades a recórrer a avortaments clandestins o a fugir a altres països.
A diferència dels avortaments legals, practicats per proveïdors de serveis mèdics capacitats, els avortaments insegurs poden tenir conseqüències fatals. Tant és així que els avortaments insegurs són la tercera causa més habitual de mort materna del món i donen lloc a més a cinc milions de discapacitats en gran manera evitables. Les morts i lesions causades pels avortaments insegurs són evitables. L’accés a serveis d’avortament sense riscos és un dret humà.
Persecució de l’activisme
Però les restriccions al dret a l’avortament, no només tenen impacte en les dones i nenes embarassades, si no també en aquelles persones i associacions que el defensen. Per exemple, Justyna Wydrzyńska és una de les fundadores del col·lectiu activista «Abortion Dream Team», que fa campanyes contra l’estigma de l’avortament a Polònia i ofereix assessorament imparcial sobre com avortar sense riscos, seguint les directrius de l’OMS. Ha sigut condemnada a 8 mesos de treballs comunitaris per ajudar una dona embarassada a accedir a pastilles abortives, acusada de «facilitar un avortament» i «possessió de medicaments sense autorització», un clar exemple de la repressió dels drets reproductius a Polònia on l’avortament està pràcticament prohibit.
O ben a prop, el cas de l’activista Vanessa Mendoza Cortés (Stop Violències) que dona suport a dones embarassades perquè puguin accedir a un avortament segur a l’estranger i exigeix públicament l’accés a l’avortament segur i legal a Andorra. Va ser injustament processada per difamació per les seves declaracions a mitjans de comunicació i davant el Comitè per l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona de Nacions Unides (CEDAW) sobre els drets humans de les dones i la prohibició total de l’avortament a Andorra. Després d’un procés judicial de tres anys, on s’enfrontava una multa de 12.000€, afortunadament va ser absolta el 17 de gener després d’una intensa campanya de pressió internacional.
Passes endavant
Una de les primeres passes que han de donar-se per evitar lesions i morts maternes és que els Estats garanteixin que les persones tenen accés a educació sexual, poden utilitzar mètodes anticonceptius eficaços, sotmetre's a avortaments legals i sense riscos i rebre atenció ràpida i professional en cas de complicacions.
En els últims 25 anys, més de 50 països han modificat la legislació per permetre un major accés a l’avortament, de vegades reconeixent que accedir a l’avortament sense riscos és fonamental per a la protecció de la vida i la salut de les dones.
L’avortament és un afer profundament complex, però a la pràctica sabem que els enfocaments punitius no aborden les qüestions socials, econòmiques i personals que conformen les decisions de les persones de posar fi a un embaràs.
L’accés a avortament sense riscos és un component imprescindible d’una societat justa i igualitària, i és fonamental per a la realització de tots els drets humans. La despenalització total és essencial per protegir els drets humans i evitar noves morts i lesions per avortaments en condicions de risc. El 8 de març és un bon dia per recordar-ho.
