Una de les màximes que va fer fortuna en la primera etapa d’Helenio Herrera a la banqueta del FC Barcelona (1958-1960), va ser la que se li atribueix en vigílies d’un partit a Heliópolis jugat el 22 de març de 1959: “Guanyarem sense baixar de l’autocar”, diuen que va dir el carismàtic entrenador, que va dirigir el seu equip cap a una victòria clau (2-5) per guanyar la Lliga.
La derrota de Pedro Sánchez (José Ramón Gómez Besteiro només hi va posar la cara) a les eleccions gallegues m’ha recordat la frase del Mag, tot i que en el cas del socialista no es va complir. Sánchez confia massa en guanyar els partits sense necessitat de baixar de l’autocar, en la seva innata sort, i sovint els partits s’han de guanyar al camp, jugant. Es va jugar Galícia a una carambola amb el BNG d’Ana Pontón, que no ha sumat. I la falta de suma no ve dels nacionalistes, ve de l’hòstia socialista.
Resumint, el PP d’Alberto Núñez Feijóo (Alfonso Rueda només hi va posar la cara) va revalidar la majoria absoluta. I no només va fer això, amb la victòria gallega Feijóo revalida també el seu lideratge al capdavant del PP espanyol, una direcció fortament amenaçada per la de sempre, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que haurà d’esperar a una altra ocasió, que, com les meigas, habelas hailas.
No goso a qüestionar en aquest punt del partit la bona sort de Sánchez, n’ha donat bona mostra. Però, faria bé de no confiar-ho tot una vegada i una altra a la sort, després de les eleccions gallegues venen les basques i després les europees i ves a saber quan, les catalanes. Si bé és cert que Catalunya és com un salmó que nada a contracorrent, les previsions de les altres cites electorals venen mal dades. Com diu el cantant Joaquín Sabina, “la mort és només la sort amb una lletra canviada”.
També deia el filòsof H. H. que “cada partit és una història”, “que en el futbol no hi ha màgia sense passió i lluita”, i que “qui no ho ha donat tot no ha donat res”.
